x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Juliette Saumagne

“De gent amb talent a la música n'hi ha molta però també cal sort”

La violoncelista de la jove formació francesa.

“De gent amb talent n'hi ha molta però també cal sort”

La violoncelista de la jove formació francesa.

Actualitzada 03/06/2019 a les 07:18
    Juliette Saumagne
Lucie, Elisa i Juliette –amb les inicials donen nom al grup: L.E.J., pronunciat Èlijèy– han esdevingut un dels fenòmens musicals juvenils a França en un lapse relativament curt. El 7 de juny pujaran a l’escenari escaldenc del Prat del Roure (21 hores), en el marc de la Saison Culturelle que organitza l’Ambaixada de França.

És el seu concert de debut a Andorra. Com encaren el concert?
Estem molt contentes, sí, d’aquesta primera visita a Andorra. Quin concert farem? Hi haurà temes versionats i també de les noves composicions, és clar, amb què tothom podrà ballar: els que ens coneixen i els que no encara.

Parli’ns d’aquest disc, de ‘Poupées russes’.
És el primer amb composicions personals, per al qual totes tres hem escrit temes, amb el nostre mànager, Cyril. Ell i molta altra gent ens han ajudat a trobar un fil conductor, que són aquestes nines russes, que és una referència a nosaltres tres, a la nostra relació d’amistat des de fa molt de temps, quasi una història de família, de tres germanes que es protegeixen les unes a les altres, que s’entenen i es crea aquest grup després de cantar durant molt de temps juntes.

Això és el que expliquen a les cançons?
Parlem de coses que ens toquen de prop, que ens preocupen. Coses que toquen la nostra generació o bé de més personals, com tot això que ens ha passat. Esperem que els andorrans ens puguin entendre una mica, encara que sigui en francès.

Per això no haurà de patir. Però expliqui’ns quin ha estat el procés d’escriptura, entre tres dones ben connectades.
Sí, sí, sí. Hem treballat durant quasi un any en les lletres, sense cap recepta concreta en realitat, simplement una feia una proposta amb una idea de text, de tema o de melodia i totes tres juntes la desenvolupàvem.

El grup fa aquesta barreja entre música clàssica, en què totes teniu formació, i altres sons. Per què? Per què no van decidir seguir en la clàssica?
Simplement perquè totes tres, encara que sí que tenim aquesta formació clàssica, també és cert que escoltem altres músiques i volíem ajuntar les diferents influències, les diferents referències. Volíem fer una música més urbana, encara que hi hagi aquesta part clàssica que roman, amb el so del violoncel, sense anar més lluny. Era més interessant barrejar que quedar-nos en un gènere precís, tancat.

També és una manera d’atreure el públic jove a escoltar música clàssica?
Sí, és clar. Sobre tot per a la gent que no en té una formació, que entren en relació.

Recordi’ns els inicis del grup, per a la gent que no les conegui encara.
Vam començar el 2013, amb un vídeo que es va fer molt popular a les xarxes. Aleshores vam començar a mirar com es podia fer evolucionar aquesta formació amb violoncel, veus i altres acompanyaments. En un parell d’anys es va desenvolupar i el 2015 vam treure un altre vídeo [Summer 2015] que va ser molt apreciat pel públic, cosa que ens va oferir l’oportunitat de fer concerts internacionals, a Austràlia i els Estats Units. I és a partir d’aquest moment que el grup es converteix en el nostre ofici. I aquí estem.

Van tenir bones oportunitats, com pujar a l’escenari al costat de Pharrell Williams.
Sí, és clar. Quan ens ho van proposar al principi ni ens ho crèiem. Era una mica estrany, no semblava possible, però allà hi vam ser, a Mònaco, amb Pharrell Williams. Una bona experiència.

Després va venir el ‘hit’ definitiu, el tema ‘Hanging Tree’, de la banda sonora de ‘Sinsajo. Parte 2’, de la trilogia ‘Los juegos del hambre’.
Sí, sí. Va ser l’equip del film que ens va demanar un tema per a la banda sonora del film en francès. Vam cantar amb una orquestra i un cor al darrere.

Construir una carrera musical és una barreja de treball i una mica de sort, oi?
De gent amb talent per a la música n’hi ha molta, però és cert que es necessita sort, i també ensopegar amb les persones adients i les oportunitats.

Ara enfronten la primera gira mundial.
És increïble per a nosaltres perquè finalment tanta gent ens escoltarà, és estrany però també genial poder viatjar amb la nostra música pel món.
  • #1 Abc
    (02/06/19 09:30)

    Encantat de què vinguin! Tindrem en aquesta notícia comentaris del troll OBS/GRAND/FA/FrancAnd/... ??

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts