x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Roser Suñé

"L'avortament no és un tema de campanya electoral”

La primera síndica general de la història aposta per resoldre els reptes nacionals amb debat profund i serè al si d’un consell en què treballarà per garantir la veu de totes les forces
Entrevista a Roser Suñé

Entrevista a Roser Suñé

La síndica general defineix com un "exercici molt interessant" el nou Govern de coalició "per saber si hem crescut amb maduresa política"

La síndica general, Roser Suñé, al despatx del Consell General.

"L'avortament no és un tema de campanya electoral”

La síndica general, Roser Suñé, al despatx del Consell General.

Carles Fàbregas
Actualitzada 03/06/2019 a les 07:18
En una legislatura caracteritzada pel Govern tripartit d’Espot i l’allunyament progressiu dels ciutadans de les institucions, la primera dona síndica aposta per fer del diàleg el pal de paller del Consell, amb l’objectiu d’encarar temes que marcaran el debat de la cambra, com ara l’acord d’associació o l’avortament.

‘Consens’ és la paraula estrella d’aquest inici de legislatura.
S’entén que es pot discrepar, però dins d’aquesta discrepància en alguns temes hauríem de trobar punts de treball comuns.


Serà fàcil l’entesa venint d’uns anys marcats pel debat intens?

Mai és senzill i no es deixen les coses enrere, però els resultats de les eleccions ens obliguen a mirar endavant i a buscar vies de treball en què cadascú hi pugui aportar des de la seva pròpia identitat política.

Què opina dels socis que ha triat Espot, especialment d’un Gallardo que es va mostrar bel·ligerant amb Martí.
Cadascú fa les transformacions que es requereixen en els moments en què et trobes. A mi les tries que ha fet el senyor Espot em semblen les idònies.


Com veu el futur de l’executiu tripartit?

Amb esperança i il·lusió. Per mi és un exercici molt interessant. Cada vegada que hem intentat fer un Govern amb participació diversa hem tingut dificultats i ara estaria bé saber si hem crescut en maduresa política per ser capaços de trobar aquests comuns denominadors que ens han de permetre treballar. Un Govern de coalició necessita una gran generositat de tots els membres per saber-se escoltar els uns als altres i no voler ser protagonistes per si sols.

Considera que Espot esgotarà els quatre anys de mandat?
L’objectiu del senyor Espot i del Govern de Gallardo i Naudi és esgotar els quatre anys. Després, d’aquí a un any podem tornar a parlar a veure com està evolucionant.


El PS ha sortit reforçat de les eleccions. Creu que això endurirà les seves crítiques?
Farà el rol de l’oposició que és el que li pertoca. A mi ja em sembla bé que el debat sigui intens. Són els debats els que et permeten avançar. La discrepància dins de la capacitat de diàleg i d’escolta no és cap problema.

Costa ser àrbitre pertanyent al grup majoritari al Consell?
Espero que no. He de començar a exercir i posaré la meva màxima capacitat de treball de la mateixa manera amb tothom. El síndic i la síndica el que fan és la interpretació del reglament, que és molt clar i marca unes pautes determinades que aquí tothom s’esforça per respectar.

Què opina de les crítiques que va rebre Vicenç Mateu?
No crec que tinguessin raó en el fons perquè Vicenç Mateu era una persona que també tenia molt clar el rol que li corresponia com a àrbitre.

Un dels temes que pot donar més debat és l’avortament.
L’avortament necessita ser abordat de manera completa. Una cosa important és el respecte que hi ha al voltat del dret de les dones. El que hauríem de fer és evitar arribar a la necessitat de l’avortament i després s’ha de posar sobre la taula la implicació institucional. No és un tema de campanya electoral en què tots vivim de frases molt maques, però que després hem de poder analitzar. Requereix calma, tranquil·litat i anàlisi seriosa.

Què suposaria per a Andorra desvincular-se del Coprin­cipat?
Això és el que s’ha d’analitzar. Aquesta és la resposta que necessita un treball aprofundit sobre què hem estat com a país, què suposa per a nosaltres ser un Coprincipat i saber veure què suposaria no ser-ho. Jo en aquests moments no em plantejo deixar de ser Coprincipat. Penso que és la nostra identitat actual i la identitat que ens ha forjat l’espai en el segle XXI.

Aquest serà un dels reptes del nou hemicicle. Tot apunta que l’altre serà la Unió Europea.
L’acord d’associació és un repte de país i s’ha d’aconseguir que sigui ben entès i ben conegut per la població.

La negociació requereix pressa o s’ha d’avançar amb cautela?
La UE s’ha de continuar treballant. És una qüestió d’assumir allò que es va negociant i anar avançant. Crec que no és una urgència, però no es pot aturar. Sempre he estat partícip que en allò que ens afecta és millor asseure’s a la taula i parlar-ne que no esperar que et diguin alguna cosa.

La ciutadania ha de tenir por d’una pèrdua de sobirania?
No si es treballa bé i fins ara no hi ha hagut cap senyal que hi hagi d’haver cap pèrdua.

Com valora la posició de terceravia respecte a l’acord?
Terceravia demana més informació i més anàlisi de les conseqüències. A mi em sembla una demanda raonable i no veig per què no es pot satisfer. Tots tenim clar que el nostre encaix és a Europa i a partir d’aquí hem d’acostar posicions per veure com construïm aquest encaix.

El tram final del mandat passat va estar marcat per les protestes al carrer. Què n’opina?
Són un toc d’alerta i no podem negar la realitat que viuen algunes famílies.

També són un indicador de salut democràtica.
I tant. Les mobilitzacions et serveixen per veure que hi ha coses que el ciutadà vol comentar.

El Consell serà l’escenari d’una precampanya de les comunals fins al desembre?
No ho crec. Les comunals tenen unes característiques pròpies.
Etiquetes
  • #9 Joan
    (29/05/19 12:08)

    realitat va dir..
    És un tema personal a França, a Espanya, a Irlanda, a Itàlia, cada país amb els seus matisos. No és un tema a resoldre segons la consciència personal quan l'avortament al nostre país no està permès en cap dels supòsits bàsics. I la prohibició l'estableix precisament la mateixa constitució, o sigui, la norma de totes les normes. En cas de dubte, només cal llegir l'article 8.1 de la nostra constitució.

    Respondre
  • #8 realitat
    (29/05/19 10:09)

    No, l'avortament no és un tema de campanya electoral. És un tema personal.

    Respondre
  • #7 Marta
    (28/05/19 21:48)

    I els mes de 1700 millions de deute tampoc son un tema electoral potser ? 

    Respondre
  • #6 Ramon
    (28/05/19 21:47)

  • #5 Esteve
    (28/05/19 15:51)

    Renoi! Renoi!, La Sra. síndica general s'haurà quedat ben a gust després de manifestar que "l'avortament no és un tema de campanya electoral". Tanmateix, tot apunta que és un tema d'interès nacional. Potser la Sra. Suñé subscriu la frase, crec que del segle XVIII,"todo para el pueblo, pero sin el pueblo". Comencem bé.

    Respondre
  • #4 karlitos
    (28/05/19 13:15)

    Es mes important es els salaris adaptats i la vivenda (preus de lloguer) per tenir una vida mes justa, a partir d`aqui son pocs que vulguin abortar perque les condicions per portar nens al mond i Andorra será tot mes fácil i amb mes sentit de la vida.Mantenir la nostra cultura la occidental, es fácil sempre i quand els politics ho vulguin.

    Respondre
  • #3 Tot está polititzat
    (28/05/19 09:25)

    És clar que està polititzat, és part dels programes polítics Europeus per aturar el creixement de la població occidental, això provocarà una crisi demogràfica autòctona, però també hi ha solució per això, l'immigració humanitària, que per cert també està polititzada.

    Respondre
  • #2 Demos
    (28/05/19 08:14)

    Es clar que no,pero si es vol imposar per la força una llei sense un referèndum,es te que polititzar,aixi funciona la 'democràcia'.

    Respondre
  • #1 No amaguem més el cap sota l'ala.
    (28/05/19 07:52)

    La Sra. síndica afirma: "Jo en aquests moments no em plantejo deixar de ser Coprincipat". El que sí ens hem de plantejar i resoldre és que el país és una comunitat laica, no confessional, inclús força allunyada, quan no contraposada, de la doctrina catòlica. Els qui coneixem això de primera mà som els catòlics del carrer, que no podem justificar en termes democràtics davant d'amics i familiars com el copríncep es nega a signar lleis que li presenta precisament el Consell General, Sra. Suñé. No em vingui amb la "xorrada" de les lleis amb una sola signatura: ja no estem per hipocresies d'aquesta magnitud.

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts