Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Carles Naudi

“Ningú s'ha postulat per liderar el nou projecte polític”

Carles Naudi assegura que la futura formació amb UL ha de defugir dels personalismes i afirma que ensenyaran les seves cartes en el moment que els sembli "Més oportú"
El conseller general independent de la Massana Carles Naudi.

“Ningú s'ha postulat per liderar el nou projecte polític”

El conseller general independent de la Massana Carles Naudi.

Fernando Galindo
Actualitzada 16/04/2018 a les 09:47
Després de deixar el grup parlamentari liberal a principi d’any, Carles Naudi viu els últims mesos de legislatura al Consell General com a conseller independent de la Massana. També afronta la possible creació d’una nova formació que pugui concórrer als comicis de l’any que ve.

En quin punt es troba la formació del nou partit amb UL?
Avui és molt prematur dir que hi haurà aquest nou partit. No es pot descartar cap escenari. Una cosa que és clara és que hi ha molt bona relació, i és cert que ens hem trobat i que hi ha un descontentament amb la política nacional, però vam trobar-nos entorn d’un projecte i ens mantindrem fins al final de la legislatura. A partir d’aquí, mourem fitxa en el moment que ens sembli més oportú.

S’ha postulat per ser el cap de llista de la formació?
Ningú ha tret cap nom. Absolutament cap. La primera cosa és que s’ha de treure la conclusió que aquest grup de persones que ens hem assegut tenim inquietuds i ho fem al voltant d’una idea i d’uns objectius comuns, i no a l’entorn de noms i cognoms.

Es pot evitar parlar de noms en política?
Ha sortit tot molt natural. Mai s’ha dit cap nom. Es parla d’un model, d’un futur i com fer les coses. Ningú s’ha postulat. Crec que en aquest tema tothom té molt clar que estem parlant d’un projecte de país i gens personalista. Al final hi haurà un nom i uns cognoms, però el projecte gira entorn d’una cosa nova i entorn d’una idea de futur.

Li agradaria liderar una llista?
A mi em toca estar al lloc on em van encomanar els massanencs i ho portaré fins al final. A partir d’aquí, una cosa és el que a un li pugui agradar o no, però no és només el que un vulgui fer. Evidentment, jo estaré a disposició de CC i dels meus companys i si volen que jo faci algun pas en política ja sigui general, com a conseller o com el que sigui, ho valoraré en l’àmbit personal, familiar i, al final, manen les urnes. Però de la mateixa manera que no hi ha cap nom, ningú ha descartat res.

Com pot influir el procés de selecció del candidat de DA al seu projecte?
Influeix, però també influiria la resta si la plataforma escollís un nom. A Andorra, més enllà del projecte, el que influeix d’una forma clara són les afinitats personals. No dic que pesin més que el projecte però hi són i per tant, posar un nom o un altre sigui del costat que sigui, desactiva un costat o un altre. Però sempre ha sigut així i no és cap secret. I és una de les causes per les quals el nom triga perquè es juga amb el fet de desactivar o activar un sector o un altre.

Al futur partit se’l qualifica de conservador, però no hi està d’acord. En quin lloc el situaria?
No sé d’on es treu que sigui un partit de dretes. Quan el cap del PS al consell diu cada dos per tres que els de DA semblen més de dretes que nosaltres, on ens col·loquem? Jo no m’atreveixo a qualificar-lo. No soc comunista, d’extrema dreta evidentment que no. Més a l’esquerra que el Partit Socialdemòcrata? Tampoc. Em costa molt de qualificar-lo perquè hi ha molta transversalitat de temes diversos.

Quin és el seu posicionament sobre la despenalització de l’avortament?
És un tema que no està sobre la taula però que és d’una envergadura profunda. Si realment s’ha d’afrontar un debat s’ha de fer de forma adulta, madura i assumir-ne les conseqüències. El que uns consellers puguin pensar és molt interessant, però ens devem a les persones que ens voten i la meva idea està legitimada a partir del moment que la porto en un programa. Quan això no està als programes electorals és un debat d’opinions on cadascú hi diu la seva. La millor manera és que això vagi on ha d’anar, que és a la sobirania, i que la sobirania expressi com vol afrontar el debat.

Què en pensa de la proposta del Govern d’oferir als funcionaris una jubilació abans dels 65 anys?
Acabem de rebre el projecte de llei. Més enllà del que ens han explicat els sindicats o la ministra Descarrega, no tenim res més i és difícil posicionar-nos perquè una mesura com aquesta, agafada per si sola, et diria que no hi estem a favor. Ara bé, se l’ha de contemplar en el context de tota la modificació legislativa, però com que encara no hem pogut llegir el text, es fa difícil dir que sí o que no.

Andorra ha de canviar el seu model econòmic per deixar de dependre del tabac?
El tabac representa una quantitat de famílies i persones que hi treballen. Si s’acabés avui, tindríem un daltabaix. A tothom li pot semblar raonable dir que el tabac ha de mutar en el seu pes a les arques de l’Estat,però la realitat és que avui no hi ha una alternativa a aquest model de pagesia i per tant s’ha de treballar perquè la pagesia tingui futur.

El període de transitorietat és suficient?
Des del 1990 fins avui hem estat en aquest model i ara pretenem començar a canviar-lo d’aquí a pocs mesos. Ja podem córrer. Què passarà amb les fàbriques i les famílies que treballen en un sector tradicional com aquest? No vol dir que el període duri trenta anys, sinó que es va acabant en els propers trenta anys. En tot cas, aquí s’ha de treballar en nous models i això s’ha de treballar ràpid.

S’hauria d’apujar el salari mínim?
S’hauria de poder apujar. També hem de tenir clar que hi ha empreses que no poden fer-ho. No gaires, per sort. Andorra té un nivell de vida car i hem d’aconseguir que les pensions i els salaris pugin, però això no és gratuït. En un marc on el que es fa és esca­nyar els empresaris amb traves i impostos, els empresaris no poden pagar més. Si alleugerim les traves administratives i legals i facilitarem la creació d’empreses i llocs de treball, això segurament pot arribar d’una forma natural.

Vostè considera que hi ha hagut una pèrdua de seguretat al país. En quin sentit ho ha copsat?
A fets com robatororis o intents. Crec que hem d’esmerçar els recursos necessaris per no tenir debilitats. A vegades, la seguretat a Andorra no s’ha tingut en compte fins al punt de vista que s’hauria de parlar-ho i crec que s’ha de desenvolupar una forma decidida com ara instal·lant càmeres de vigilància pública. Qui no tingui res a amagar, no ha de patir perquè al carrer hi hagi càmeres de seguretat que evitin qualsevol tipus d’acte delictiu. I això no és un tema de ficar-nos a la intimitat de les persones perquè evidentment no entraràs a casa de ningú.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477