“La independència absoluta és fonamental per ser Raonador”

Quin balanç fa de la seva etapa com a Raonador?

La valoració és positiva. S’han aconseguit moltes coses que no es veuen però si mirem les memòries d’aquests sis anys veiem les mancances que hi havia i les demandes o suggeriments i recomanacions que hem fet i n’estem satisfets.

Quins han estat els canvis més importants?

Sobretot la conscienciació del ciutadà cap a l’existència d’una institució de defensa dels drets humans a tots els nivells. De vegades és fàcil transgredir certs principis perquè determinades lleis són molt estrictes i és fàcil caure en l’incompliment.

D’aquests incompliments quins s’han solucionat?

Els drets que la gent té a nivell de la CASS, de la justícia i de l’administració. Àmbits en els quals les persones veuen que els seus drets no s’han respectat en la seva totalitat. El que intentem és que l’administració reconegui tot allò que no s’hagi fet correctament.

Quins són els passos que segueix quan rep una queixa?

Quan rebo una queixa el que fem és demanar la documentació adient per tenir no només la valoració que fa la persona del tractament que ha rebut, sinó que també mirem que aporti documentació que ho certifiqui. Llavors fem la reclamació a l’organisme corresponent, que té un temps de resposta. Un cop rebem la resposta la comuniquem al demandant.

I s’acaba aquí?

Aquí s’acaba el procés. Hi ha casos en els quals el demandant té la raó de la queixa i li donen una reparació, o bé si la llei no l’assisteix se li comunica el que diu la llei.

Ha notat que hi ha moltes problemàtiques que el Raonador hauria d’abordar i no pot?

Sí. No sempre podem donar satisfacció a tot perquè la llei no ens assisteix, i a més hi ha aspectes de la societat en els quals la figura del Raonador hauria de ser present. La persona que està en condicions de fer veure als diferents governs solucions a prendre és la figura del Raonador perquè és totalment independent.

Això és el que dona poder a la institució?

Sí, el fonamental per fer totes aquestes coses és la independència absoluta, que puguis aportar la queixa a tot tipus d’administracions. Que ningú estigui per sobre teu i no li puguis dir que està incomplint els seus principis.

Ve molta gent a qui no podeu ajudar?

Ve gent amb problemes de tipus particular amb els que no tenim potestat o competència. Si una persona té un problema per exemple d’habitatge i no sap com resoldre’l el que fem és indicar-li el camí, llavors es resol entre particulars, però a instàncies de la informació que ha rebut per part nostra.

La gent sap que hi ha una institució amb poder efectiu per solucionar els seus problemes?

Ha costat molt. Fer conèixer la institució ha estat una de les tasques que ens vam marcar en un principi perquè hi havia molta gent que no sabia de la nostra existència. Fins i tot a nivell d’administració. Hem donat a conèixer la institució i no només a la ciutadania, també a l’administració i les escoles.

Quines mancances té la institució ara mateix?

Les mancances que tenim les anem esquivant com podem, perquè una de les coses que té la institució és que els problemes a atendre primer són els del ciutadà. Ens hem adaptat a uns pressupostos ajustats perquè en moments de crisi nosaltres vam ser els primers que vam rebaixar. Les despeses de la institució són les mínimes per donar resposta a totes les demandes que rebem.

Quins buits d’atenció hi ha?

Hi ha moltes coses que estan canviant en la societat, com per exemple l’aigua; en el cas d’Escaldes no podem intervenir-hi directament perquè no és una societat pública i ho hem de fer a través del comú. Com que no és pública l’aigua queda fora de les atribucions del Raonador i no pot presentar cap queixa. El que s’està fent en alguns països és que el Raonador també tingui potestat d’intervenir en les entitats que gestionen béns d’ús col·lectiu.

I els problemes socials, com la violència de gènere?

Hem tingut casos que se’ns han dirigit però no podem fer-hi res. Posar-ho en coneixement de la fiscalia. Amb les noves atribucions previstes a la llei els podrem enviar nosaltres directament a la fiscalia.

Què li semblen els sis candidats per rellevar-lo en el càrrec?

No sé quines capacitats poden tenir, però el que han de tenir en compte és que el Raonador ha de saber escoltar la gent i estar disposat en tot moment a atendre els problemes de la societat perquè en definitiva és el seu defensor de cara a l’administració general o parapúbliques.

Sis són molts.

Sí, em va sorprendre, no pensava que hi hagués tants aspirants. Espero que el Consell General tingui l’habilitat per escollir la persona més adient.

No serà fàcil.

Com que n’hi ha tants serà difícil, sí. Però la vàlua de les persones es coneix i crec que els consellers són suficientment àgils i intel·ligents per saber quina és la persona més apta per al treball a desenvolupar a dins de la institució.

Quines virtuts ha de tenir un Raonador del Ciutadà?

Saber prescindir de tots els condicionants que hi pugui haver, perquè aquesta és una entitat lliure i ha de fer servir aquesta independència per solucionar els problemes de la gent.

No tothom n’és capaç d’això...

No, per això s’ha de triar bé. Amb tanta gent és complicat però són aspectes que s’han de tenir en compte.

Què s’endú d’aquests sis anys?

La satisfacció d’arribar a conèixer més la societat d’Andorra, perquè en realitat no la coneixem. S’ha d’estar aquí per conèixer tots els racons i mancances que té la societat, i molts no es coneixen per l’amor propi o la vergonya que poden tenir determinades persones. Hi ha persones que per vergonya no reconeixen que necessiten ajuda. De la mateixa manera que n’hi ha que demanen ajuda per demanar n’hi ha que estan molt necessitades i no demanen ajuda. Aquestes persones s’han d’arribar a conèixer.

Costa arribar-hi?

Costa molt perquè es tanquen en si mateixes i si no és per mitjà dels veïns no ho aconsegueixes. Se’ls ha de fer veure que tenen dret a una vida digna i que aquesta vida digna de vegades s’ha de demanar.

Què ha significat aquesta etapa de sis anys?

Per a mi ha estat una de les etapes més importants de la meva vida. Jo només he tingut dues dedicacions a la vida: la de mestre durant 39 anys i aquesta, i la veritat és que no sabria quina escollir perquè totes dues m’han donat moltes satisfaccions.