Josep Maria Álvarez

“Pressionarem pel caràcter social de l'acord amb la UE”

El sindicalista català, membre de la confederació europea de sindicats, assegura que pugnarà perquè les negociacions d’Andorra amb la UE incideixin en les qüestions laborals

“Pressionarem pel caràcter social de l'acord amb la UE”Xavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Josep Maria Álvarez es va convertir en el secretari general de la UGT d’Espanya el març del 2016 després de liderar el sindicat a Catalunya durant 26 anys. La setmana passada es va reunir amb el cap de Govern per fer costat a l’USdA en la petició d’incorporar el sindicalisme del país en les converses amb la UE. Tot amb la vista posada en una homologació de les relacions laborals que repercuteixi en un avenç pel que fa als drets dels treballadors del Principat.

Quin Govern s’ha trobat?

Jo no sóc una persona aliena a Andorra i per tant la meva experiència pesa a l’hora de tenir una reunió amb el cap de Govern andorrà. Si fos un senyor que acaba de ser triat i ve d’Andalusia potser sortiria d’aquesta reunió pensant que ha anat molt bé. Com que tinc una experiència amb Andorra, i ja li he dit al propi cap de Govern, surto amb una confiança moderada.

Què vol dir això?

Això vol dir que s’ha expressat bona voluntat, però això ara s’ha de traslladar a acords concrets i en aquest sentit el que li he demanat és que seria bo que poguessin incorporar l’USdA en tot el procés de reforma per tal que quan arribi el moment de discutir aquest capítol al si de la UE la cosa ja estigui més païda, més feta.

I vindrà vostè mateix a comprovar-ho.

Hem quedat que d’aquí a un any ens tornarem a veure. Em sembla que efectivament es farà aquest procés i he de deduir que hi ha voluntat de tirar-ho endavant. Tot i que seria molt positiu que Andorra pogués fer aquests canvis independentment de les obligacions de la UE.

Però veu el procés d’acostament a la UE com una oportunitat de canvi a nivell social?

Jo crec que l’acord serà absolutament imprescindible. Des de la Confederació Europea de Sindicats farem la pressió necessària perquè la Comissió Europea no només tingui en compte aspectes en relació als moviments de capital o tota la part més de caràcter econòmic, sinó que mantindrem una posició forta amb els temes de caràcter social. Situarem aquest tema perquè la Confederació pugui fer de contrapunt en unes negociacions que si no tindrien un caràcter més marcadament econòmic i no social.

Quines millores en matèria laboral van associades a l’acord d’associació amb la UE?

Andorra ha d’avançar en aspectes socials perquè ho necessita. Els sindicats han de ser a les empreses. Hem d’avançar i que els sindicats siguin més que organitzacions referenciades a la Constitució, han d’anar més enllà. Els delegats s’han de triar per organitzacions sindicals, han de poder estar formats, hem de fer un pas endavant amb la negociació col·lectiva perquè això ajudarà a rebaixar la diferència que hi ha entre un home i una dona per la mateixa feina, com passa en aquests moments a Andorra. La negociació no ha de tenir caràcter individual, sinó col·lectiu.

Tot això porta implícit l’acostament a la UE?

El tractat amb la UE és un bon marc perquè obre unes portes que internament seria molt difícil obrir. La consolidació d’Andorra a nivell turístic i comercial vindrà de la mà de la qualitat, i hi ha qualitat si la gent té estabilitat laboral i salaris dignes. Són qüestions que necessita la pròpia societat andorrana i nosaltres volem donar-li una empenta i ajudar que tot això es pugui implementar.

I això només es pot fer en el context de la UE? Andorra està immersa en un procés de reformes internes...

És clar, s’ha de treballar sobretot des de la perspectiva interior del país, que és una de les coses que li hem traslladat al cap de Govern. Perquè si estan fetes les coses a dins ja estarà fet un cop a la UE. Serà feina feta. I a Andorra s’han de fer perquè sembla que és el que necessita la societat per estar més cohesionada i fer aquest pas definitiu que va començar amb la Constitució i s’ha anat fent molt a poc a poc. Jo espero que les pròximes setmanes es pugui visualitzar que l’USdA és un interlocutor en aquest procés de desplegament legal que s’està fent.

Com veu la situació del país en matèria de drets laborals?

Atípica. Un país que no té una perspectiva de futur clara. És com si estigués en una situació de provisionalitat. Aquesta situació es manté durant tant temps pel moviment de persones, però això no pot durar eternament perquè és contrari a l’aposta que ha fet Andorra per la qualitat. No és una qüestió només dels treballadors o dels sindicats, que hem de ser la punta de llança, sinó també dels empresaris, que haurien de pensar que amb el nou marc amb el qual hauran de treballar algunes d’aquestes qüestions els ajudaran a continuar guanyant diners però en una societat més cohesionada i amb més qualitat.

Andorra no és la de fa uns anys tampoc.

Efectivament. De fet tinc una certa admiració perquè conec Andorra des d’abans de la Constitució i aquest canvi s’ha produït. Però si aquest canvi no es completa en drets per als treballadors i en qualitat, que ve determinada per aquests drets, no s’haurà fet un pas definitiu.

Com qualificaria la situació social del país?

De la mateixa manera que l’USdA. Posar-li un adjectiu seria molt fàcil i cridaner i a mi m’agrada molt respectar la sobirania d’Andorra.

Però alguna opinió deu tenir sobre tots els aspectes que ha comentat abans i que aquí no estan regulats.

Doncs que és evident que això és un país que està entre l’edat mitjana i l’edat moderna. És aquest camí que està fent des de la no-democràcia. Estem en un procés que venim d’institucions de l’edat mitjana i ara hem de fer el salt per ser un país plenament competitiu. Ho ha de ser des del punt de vista financer i econòmic i també de relacions laborals. És aquest el trànsit que ha de fer Andorra.

Hi té alguna cosa a veure el fet que el dret a vot estigui limitat als 20 anys de residència?

És evident que aquest és un dels fets atípics, però no hi entraré.

Però si més gent pogués votar influiria?

D’això no en tinc cap dubte. Si poguessin votar els 70.000 andor­rans no seria el mateix que votant 25.000.

tracking