Sophie Bellocq

“No veig tanta sortida a fora per als professionals liberals”

La degana estima que els advocats del país estan més especialitzats que els estrangers, que tindran les limitacions del mercat, i demana al govern que aposti més per lletrats nacionals

“No veig tanta sortida a fora per als professionals liberals”Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Garantir un servei de qualitat per als clients és la màxima preocupació de la degana, que augura que a la tercera prova d’aptitud, pels volts del setembre, es presentaran molts candidats i hi haurà més lletrats en exercici, i adverteix que “el mercat dona el que dona”, a COPE Andorra-AD Ràdio.

Un dels reptes que tenien pendents era la preparació de la prova d’accés a la professió?

Es va aplicar el reglament, es va organitzar una prova per al novembre i es van publicar les condicions al BOPA. El reglament és un seguiment de la llei perquè algunes persones s’estan equivocant sobre el contingut del reglament, perquè a la llei ja posava que les proves del certificat d’aptitud professional quedarien vinculades amb un nivell de màster i ja es coneixia de fa temps, quan encara no havien començat els estudis de bàtxelor, no hi ha cap sorpresa ni cap discriminació.

Quants advocats hi ha en exercici?

En teníem 208 fa uns mesos i ara en tenim 202, perquè paral·lelament hem fet un control, que manen els nous estatuts, de l’obligatorietat de tenir un registre de despatx. Cada advocat ens ha de declarar de quina forma està exercint la professió i no pot ser contrària als estatuts i a la llei perquè té un secret professional i ha de tenir una garantia d’independència. Hi ha una sentència del Tribunal de Drets Humans que diu que un advocat que treballa per a una empresa privada no garanteix el secret professional i la independència per al client perquè té una manera de treballar en règim d’assalariat.

Hi ha hagut advocats que no s’ajustaven a la normativa?

Volem que els advocats preservin la independència i el secret professional, per això no es pot compartir despatx amb un altre professional que no sigui un advocat, i si ets assalariat ha de ser d’un altre advocat. Hi havia advocats que tenien una manera d’exercir la professió que no era del tot conforme amb els nous estatuts, n’hi ha que han volgut continuar i adaptar-se, i d’altres que han preferit quedar-se com a no exercents. Treballen potser d’assalariats de grans empreses en un règim que els convé més.

L’advocat que vulgui treballar per a una empresa l’ha de tenir només com a client?

Com a client, perquè, no és el cas de tothom, però podria ser que fes guàrdies i oficis i podria intervenir eventualment a banda d’aquesta empresa i ni pot ni ha de rebre cap tipus d’instrucció del seu cap, que l’està pagant. Ni els arxius els ha de poder consultar aquesta tercera persona, ni ha de tenir cap tipus d’informació sobre el dossier que està tractant, i per als dossiers que està tractant per a aquest cap, no hauria de rebre instruccions professionals.

Hi ha feina per a 202 advocats i els que puguin venir?

Els 202 no exerceixen directament a tribunals, hi ha una part que estan fent d’assessors fiscals. La realitat és que de feina n’hi ha però passem per una crisi en tots els àmbits i de moment els advocats van fent i sé que hi ha advocats que es guanyen el sou base, no els queda gran cosa si han d’agafar una secretària que voldrien i no poden, i això és un problema perquè has de tenir algú per fer la feina administrativa.

Per exercir a Espanya continuen havent de demanar el tràmit de la dispensa?

Tot igual i és un punt que lamento però confio molt que el ministre de Justícia arribarà a signar el conveni que farà que Andorra no serà considerat com un país tercer del tot d’Espanya, i podrà ser un país convencionat en el qual no es demanarà la dispensa de nacionalitat, que és aquesta formalitat de més que s’està demanant. A mi m’ho van assegurar i vull creure que serà així, sé que en l’àmbit diplomàtic s’ha fet més llarg que no pas en un primer moment i espero que el 2017 es podrà signar aquest conveni i que Andorra podrà entrar dins dels països convencionats.

Hi ha molts advocats andor­rans treballant a fora?

Molts no, però hi ha una petita tendència, potser un 2% d’advocats ens han demanat i abans no demanava ningú les certificacions perquè es volien col·legiar en un altre país.

Tenen certa por pel que pugui significar l’arribada de professionals de fora amb l’acord d’associació?

Els professionals de fora s’hauran de col·legiar si volen treballar aquí de forma permanent, i si volen treballar puntualment s’hauran de presentar al col·legi i hauran d’explicar no exactament com les de curta durada però una mica similar. Nosaltres podem anar a fora i per a un arquitecte és factible, però per a un advocat segons com ho és o no, t’hauràs d’especialitzar on aniràs o faràs en l’àmbit empresarial o internacional sobre coses molt puntuals o en temes de lleis europees. Que els professionals d’Andorra tinguin molt mercat a fora? Penso que és una cosa limitada, no tan sols per als advocats, potser sí, però jo no veig que hi hagi tanta sortida dels professionals liberals per anar-se’n a fora i els que vindran tindran les limitacions del mercat interior.

Potser arriben advocats molt especialitzats en parcel·les que aquí estan poc treballades, com la de fiscalitat?

Els advocats de fora no són més especialitzats que els andorrans, penso que és el contrari. Venen amb un handicap perquè potser coneixen la seva llei i l’europea i no saben res d’aquí, i aquí hi ha una legislació i el que sap de dret tributari d’Andorra és l’advocat andorrà no el de fora, que molt sovint s’equivoca o assessora malament el client sobre la realitat interna del país. El que sí que lamento és que les institucions, tot i que últimament Govern ha fet un pas endavant a l’hora de contractar un advocat estranger i ha demanat la col·laboració d’un andorrà perquè l’estranger no copsa la realitat del país i realment arribem a coses molt estranyes, i això ho hem vist. Em consta que a poc a poc ho estan fent però l’esforç hauria de ser més important perquè els advocats del país són molt competents i estan molt ben formats.

Què li sembla que s’obrin organismes com l’INAF a l’entrada de professionals estrangers?

Són coses molt diferents perquè nosaltres com a advocats estem molt estructurats en formació que ens asseguren que estem a l’alçada del que vindrà, i en farem cada any, però en altres professions és diferent. Entenc que l’INAF té una vocació diferent i evidentment ha de tenir tècnics molt ben formats que han de venir a aportar, però també hi ha d’haver gent del país ben formada perquè és important que es pugui evitar que es confongui sobre la realitat del país. Però és evident que a l’INAF hauríem d’aspirar a més i tenir un Institut de Finances que treballi d’una forma diferent a la que està treballant ara per optimitzar la feina que ha de tenir perquè avui en dia per la realitat internacional i local és important que hi hagi a l’INAF gent que sigui molt competent.

tracking