“No ens podem plantejar ara pujar els tipus impositius”

El ministre de Finances remarca que hi haurà més ingressos que el 2015 i que la banca creixerà més sota normes de transparència internacional homologades, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

Considera que l’activitat econòmica es pot tornar a veure ressentida pels nous elements del ‘cas BPA’?

No, crec que l’activitat econòmica es veurà més o menys afectada en funció que els nostres veïns especialment i en el conjunt d’Europa remunti, i si l’activitat va remuntant de manera tímida però constant, com està fent, Andorra també millorarà i si hi hagués una recaiguda en la crisi doncs Andorra també segurament es veuria arrastrada però no té res a veure amb tot això. Els números del 2016 seran bons, consolidaran el creixement ni que sigui modest, ara per ara les xifres dels dos estats veïns també van en aquesta línia.

L’estabilitat de la plaça financera està recuperada del tot?

La plaça financera té reptes molt importants absolutament al marge de BPA. BPA el que ha fet ha sigut magnificar aquests reptes i la banca ja va començar a abordar-los fa molts anys perquè eren conscients que hi havia un element cabdal, que era l’intercanvi i això ens aboca a un nou model de banca. Abordar el canvi des de la tranquil·litat hauria estat molt millor, amb una sobrepressió com la que va generar la nota de la FinCEN i la crisi BPA al 2015 ens ha alterat tota la dinàmica, però penso que en això també estem tornant a la normalitat. Quan s’acabi l’adaptació als estàndards de transparència internacional al 2018-2019 Andorra es regirà per la mateixa normativa que la UE, per tant, no hi ha cap raó perquè no es confiï tant com es pot confiar en el sistema bancari de qualsevol altre país de la UE.

La banca perdrà pes per aquesta adaptació?

El que li pot fer perdre d’entrada és una mica de pes per preparar-lo i guanyar-ne molt més del que hauria guanyat amb el model anterior. El model que teníem tenia un recorregut ja molt curt i per contra les expectatives que s’obriran ens posaran en disposició de competir amb qualsevol altra plaça financera i tenim atractius i elements que ens poden fer molt competitius.

Quins atractius veu perquè arribi capital?

Una de les qüestions és un know how molt important, la nostra banca és una banca especialment competitiva en gestió de patrimoni, en gestió de passiu del client i tenim coses que hem de saber posar en valor com la nostra pròpia estabilitat política. Si estem en el món de la transparència, i estem en aquest món en això ningú no hi posa cap dubte, el que has de fer no és triar en quin lloc pots intentar eludir el fisc del teu país sinó en quin lloc et gestionaran millor els teus diners per acabar pagant els impostos que pagaries a tot arreu. Doncs Andorra ha de ser un lloc competitiu perquè ha de tenir l’atractiu de dir ‘vingui a un país amb una estabilitat, un prestigi i evidentment pagui els impostos allà on li toqui però li gestionarem els diners més bé que a d’altres llocs’.

Com evoluciona la recaptació d’aquest any?

Crec que serà bona i que acabarem l’any segons el pressupostat i fins i tot m’agrada pensar que una mica per sobre pel que fa a ingressos, és difícil dir quant, però estar per sobre ja és suficient. Estar per sobre vol dir que l’economia va tirant, va remuntant i en aquest sentit estem contents però també he de ser prudent i és una mica la meva feina. Es confirma, és que el 2014, 2015 i 2016 l’economia va remuntant i crec que en el 2016 els ingressos estaran, anem a veure què passa aquesta tardor-hivern, per sobre dels de l’any passat.

L’agència Fitch preveia un creixement de l’1,3% del PIB, els números de Govern també són aquests?

Sí. Crec que tindrem un creixement per sobre de l’1% aquest any i, el més important, més enllà de si és l’1, l’1,5% o l’1,8% serà el tercer any consecutiu de creixement. Aquest any per sobre de l’1%, significatiu, quart any consecutiu sense estar en negatiu, tres anys de creixement, em sembla que ens hem de quedar amb això més enllà del número en particular.

L’Estat té 900 milions de deute, haurien d’anar a la baixa?

Andorra té un endeutament al voltant del 40% del PIB, per tant, assumible. En una tendència lògica de creixement a llarg termini anirem absorbint aquest endeutament, creixerà més l’economia que l’endeutament i mentre ens mantinguem en aquest nivell no ens hem de preocupar. Tot i així no m’he estat mai de dir-ho, Andorra ha de treballar en la consolidació dels ingressos, no pots mantenir una expectativa de no tenir endeutaments per sobre de l’1% del PIB només basats a mantenir l’aixeta de la despesa tancada. Sempre es diu que la base del creixement és més activitat i això vol dir més població i més població vol dir més escoles, més sanitat, més serveis socials, més infraestructures. Per tant, pensar que aconseguirem créixer econòmicament sense que el pressupost generi noves necessitats és utòpic i avui dia encara no estem en aquest nivell de consolidació d’ingressos, encara estem una mica amb l’aigua al coll quant a ingressos i els hem de consolidar una mica més.

On es poden buscar nous recursos, ha d’augmentar la càr­rega impositiva?

Crec que la càrrega impositiva a curt termini no hauria d’augmentar perquè encara estem consolidant un model fiscal i no pots estar incrementant en el mateix procés de consolidació els impostos, per tant l’impost de societats, l’impost de l’IRPF, el d’activitats econòmiques, que està inclòs dins de l’IRPF, el de plusvàlues, no s’haurien de tocar a curt mig termini, a la llarga ja veurem, però sí que es poden millorar sense canviar la càrrega fiscal per millorar la recaptació. Hem d’analitzar les deduccions, tota una sèrie d’activitats que no estan gravades, ho hem de veure sense moure’ns del model global que penso que no l’hem de tocar, que no podem ara aspirar ni ens podem plantejar un creixement dels tipus impositius, el que hem de fer és gestionar millor el model que tenim.

S’ha de fer desaparèixer l’IGI reduït?

En algunes activitats i en alguns productes segurament l’hem d’estudiar perquè no està tenint els efectes que estaven previstos, pot arribar a generar alguns dels IGI reduïts activitats contràries, com és el fet que en realitat acabin provocant un IGI suportat superior al repercutit i per tant que aquest intermediari econòmic acabi de fet recuperant part de l’IGI, hi ha qüestions que s’han d’analitzar.

Quins sectors es podrien gravar més?

Hi ha un debat que és ben sabut que és el de les estacions d’esquí i de les activitats que es van posar al tipus del 2,5%, crec que una vegada fet aquest canvi hi ha una capacitat de modificació per poder aportar el tipus general, que no ens oblidem que és molt baix, és del 4,5%. Crec que hem d’apostar en favor de la competitivitat del comerç, a mantenir el 4,5%, però hi ha algunes coses per sota del 4,5% que no tenen gaire sentit.