La campanya del 'no'

Si algú esperava sortir de la presentació de l’estudi d’impacte sobre la UE encarregat per Andorra Endavant amb una visió global de les implicacions de convertir-se en estat associat no devia quedar del tot satisfet. La bona entrada registrada al Centre de Congressos ja evidencia l’interès que desperta l’encaix amb Europa. En espera de conèixer la totalitat de l’informe, el bufet Gide, amb un brillant orador i expert en dret comunitari com és Benoît Le Bret al capdavant, va incidir només en els aspectes més polèmics del text, en línia amb l’encàrrec rebut per la formació liderada per Carine Montaner. Va parlar, per exemple, de la lliure circulació de persones i mercaderies, dels professionals liberals, de la renúncia al roaming o de l’afectació sobre el sistema financer, aportant una visió pròpia i diferent de la que fins ara ha aportat el Govern, posant èmfasi en les amenaces que se’n deriven, però sense citar cap dels avantatges que suposarà per a professionals o empreses l’accés al mercat interior. Més enllà d’anècdotes com la supressió del roaming que, amb acord o sense, s’acabarà eliminant com ja ha desaparegut per als turistes francesos, Le Bret va posar el focus en la política migratòria: en l’obligació de permetre l’entrada anual d’un determinant contingent de treballadors de la UE, les limitacions per discriminar l’entrada de nous treballadors forans o la flexibilització de l’agrupament familiar, conscient com també ho és Montaner que aquest àmbit pot ser decisiu en la formació d’una opinió pública contrària a l’acord. Va triar bé els aspectes que destacava i els que ometia, compensant amb la seva capacitat dialèctica errors al voltant dels tipus impositius directes i indirectes. Andorra Endavant, que ha qüestionat l’objectivitat de les dades presentades pel Govern, va donar dilluns el tret de sortida oficial a la seva campanya pel no, amb un acte i un informe de part en què no es va citar ni un sol aspecte positiu –i n’hi ha molts– de l’acord, unes omissions que situen el debat més en el terreny de la política que en el del dret o l’economia.