Editorial
Un bé escàs
Les zones de muntanya són ecosistemes vulnerables a la sequera, especialment aquells territoris amb forta explotació humana. Tot i ser capçalera hídrica, Andorra no és aliena a l’amenaça en un context de crisi climàtica
Poques vegades la neu ha estat tan ben acollida com aquest cap de setmana. Els importants gruixos caiguts milloren de manera significativa l’estat de les estacions, que han passat una temporada difícil sobrevivint amb neu de cultiu i extremant el zel en el seu tractament, i garanteixen que es podran complir les expectatives de dies d’esquí. Les precipitacions tambérepresenten, en plena sequera, una assegurança de cabal als rius i de reserves durant el desgel. El Govern, tot i deixar constància que no ens trobem en una situació més extrema que la registrada, per exemple, el 2008, sí que considera imprescindible comptar amb el màxim d’indicatius sobre la situació i compartir-los amb la ciutadania. Aquesta tasca de conscienciació tindrà el seu primer exponent amb la publicació d’un butlletí mensual, el primer dels quals apareixerà aquesta mateixa setmana amb dades parcials que amb la col·laboració d’altres institucions s’aniran ampliant. L’aigua ha estat protagonista de l’agenda meteorològica, però també política. Dijous passat era objecte d’una pregunta del conseller de Concòrdia Jordi Casadevall al ministre Guillem Casal, que l’endemà, divendres, es va reunir amb els comuns. De la reunió en va sortir el compromís d’ampliar les dades necessàries a través de l’intercanvi d’informació de totes les parts per obtenir una diagnosi precisa que permeti planificar polítiques. Al marge de l’obtenció d’estadístiques precises, el treball conjunt ha de servir per posar en marxa la interconnexió de totes les xarxes, d’obtenir una fotografia precisa de la capacitat dels dipòsits, dels consums diaris globals i parroquials, el percentatge de pèrdues i com reduir-lo. I les accions han d’anar acompanyades d’un nou marc legal, amb l’anomenada Llei de l’aigua, que a través de la futura agència de l’aigua ha de tenir com a primer encàrrec vetllar des de la perspectiva nacional i al marge dels interessos parroquials per la preservació d’un recurs essencial que es troba amenaçat en el context de crisi climàtica, tot i ser un país de capçalera.