Valor immaterial

L’anunci bé mereixia una compareixença solemne davant una àmplia representació institucional per part de Carles Ensenyat, un síndic que ha posat especial èmfasi en la recuperació de la memòria documental del Consell General. Aquest treball de recerca bibliogràfica s’ha trobat amb un inesperat regal com és el fins ara desaparegut llibre d’actes del parlament que abraça de l’any 1743 al 1864, un període transcendent de transició entre les edats moderna i contemporània, marcat per la Il·lustració, la Revolució Francesa, l’era napoleònica, la restauració, les guerres carlines espanyoles i les onades revolucionàries de mitjan segle XIX. Aquest document, conservat en molt bon estat, no tan sols permetrà reconstruir l’evolució del país en un període que coincideix pràcticament amb dues dates crucials, com són la publicació del Manual Digest (1748) i la promulgació de la Nova Reforma (1866), sinó que serà una eina molt útil per contextualitzar en el marc europeu els acords d’una institució, representant de la sobirania popular, i la permeabilitat de la societat andorrana a tots aquests moviments. La reaparició té els elements d’una bona novel·la de misteri. No ha transcendit el nom de la família que el custodiava, que finalment l’ha retornat després de les negociacions secretes amb Ensenyat de la mà d’Eduard Navarro, ni s’ha pogut establir l’itinerari que ha seguit des de la desaparició de l’armari de les Set Claus a principi del segle passat. Les incògnites, que segur que s’aniran aclarint amb el pas del temps, encara donen més interès a la restitució del llibre d’actes, l’únic que faltava en la col·lecció del Consell General, que recull tots els acords de la cambra entre l’any 1580 i l’actualitat, un fet que no està a l’abast de gaires parlaments, tal com va destacar l’historiador Jordi Guillamet en l’acte d’anunci. Una setmana després de l’anunci de recuperació dels frescos de l’església de Sant Esteve, adquirits pel Govern, ara torna a lloc el llibre i, amb ell, un bocí molt important de la memòria col·lectiva segrestat durant dècades als seus legítims titulars.