Editorial
Salaris públics secrets
La fiscalia demana el testimoni de catorze consellers de l’anterior legislatura, molts polítics encara en exercici, en el judici en què reclama fins a dos anys condicionals a Carine Montaner per haver revelat el sou de Ferran Costa
La possibilitat que una consellera pugui ser condemnada per haver fet públic el salari d’un company d’hemicicle fa esfereir. Això és el que s’està jutjant en el que, utilitzant la terminologia nord-americana, podem qualificar de cas Ferran Costa contra Carine Montaner per la filtració del sou i els complements que percebia el llavors president del grup liberal. Cal partir de la premissa que les remuneracions de càrrecs públics haurien de ser consultables i de molt fàcil accés. Precisament arran de l’esclat d’aquesta polèmica, el Consell disposa al seu portal d’una graella amb els salaris amb noms i cognoms de tots els parlamentaris, una disposició que irònicament va comptar amb el suport del mateix Costa. Que anteriorment no ho fossin no fa més que evidenciar que aquella opacitat, una mancança democràtica, ha quedat definitivament resolta. Aquesta polèmica és una de les múltiples disputes entre els llavors consellers que van arribar a les adjudicacions públiques de serveis a l’acadèmia Inlingua, encapçalada per Costa. El conseller s’ha aferrat al cas com una arma de pressió i de venjança sense ser conscient que situacions com aquesta no fan més que fer créixer la figura de la líder d’Andorra Endavant. Especialment, entre el seu electorat, que la visualitza com la veu contra la corrupció, i deterioren la imatge del denunciant que, com un dels polítics més ben pagats, de víctima en tenia poc. La condemna, encara que fos a una indemnització d’un euro simbòlic, i especialment, la inhabilitació de la líder de la tercera força parlamentària, seria una pèssima notícia i alimentaria les tesis més populistes i antisistema. El fet que Costa sigui ambaixador davant les oficines de l’ONU a Ginebra, un càrrec nomenat políticament, no faria més que involucrar el Govern en el ridícul i estendre’l i projectar-lo a l’exterior. El mateix polític d’Acció en el seu escrit reclama els 64.000 euros a què va haver de renunciar per la pressió social posant negre sobre blanc el volum total del sobresou obtingut respecte a la resta de consellers.