Editorial

Més tombs sobre l'habitatge

El Govern ha anunciat que els terrenys de la Borda Nova acolliran 81 pisos de preu assequible. El Govern i els comuns han destinat finançament i sòl per promoure habitatge públic, però no n’hi ha prou per condicionar el mercat

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La taula rodona Els reptes de l’habitatge a Andorra, celebrada dilluns, va donar oportunitat a alguns dels principals actors a expressar-se sobre les mesures adoptades fins ara per pal·liar el que, sense cap dubte, és el problema social més greu del país, i sobre les receptes de futur per fer-hi front. Hi eren els representants dels propietaris, dels immobiliaris, de l’Institut de l’Habitatge i del Govern. Hi faltava, i l’absència no és anecdòtica, algú que parlés en nom dels llogaters, dels joves que no se’n surten d’emancipar-se o dels que han hagut d’anar a viure passat el riu Runer. El moviment, tot i estar escassament articulat, ja ha demostrat la força al carrer, i si bé no està prou articulat, sí que hi ha entitats com l’USdA, que formen part de la taula de l’habitatge. Un debat amb només institucions i agents econòmics és restringir-lo pràcticament a l’òptica del negoci quan, com la mateixa Constitució estableix, l’accés a un habitatge digne és un dret reconegut. L’acte va servir a la ministra per anunciar la construcció de 37 pisos assequibles a la Borda Nova d’Andorra la Vella, que se sumarien als ja 44 en marxa. L’esforç ingent que està realitzant l’administració per mobilitzar sòl i recursos resoldrà en un termini màxim de dos anys la situació de les 300 famílies que gaudiran d’aquest habitatge públic. La xifra, però, serà irrellevant des del punt de vista global, en no representar ni un 1% dels 44.000 habitatges, majoritàriament destinats al lloguer. Les mesures han d’anar orientades precisament a augmentar l’oferta, amb accions coordinades per afavorir les noves promocions de pisos d’arrendament, la sortida al mercat dels pisos que, per raons diverses, estan buits, i donant un nou ús als pisos turístics. I aquesta política ha d’anar acompanyada per mesures per posar límits a l’especulació desmesurada, tant si la protagonitzen inversors estrangers com si és amb capital local, que no només altera els lloguers sinó que ha convertit la compra en inaccessible per a una família amb rendes mitjanes.

tracking