França fixa límits

Les protestes primigènies dels agricultors alemanys s’han anat expandint com una taca d’oli per diversos països europeus. França primer, i Espanya, després, han estat escenaris de les mobilitzacions d’un sector primari ofegat per la sequera, l’increment de costos, la burocràcia i la competència dels països emergents. El moviment ha aixecat les simpaties d’altres sectors de la societat, que han pres consciència de la situació de l’agricultura i de l’amenaça que suposa la seva desaparició. Les protestes s’han materialitzat en els accessos a les grans ciutats o en aquelles carreteres més sensibles i on els talls tenen més repercussió mediàtica. Així, les fronteres del riu Runer i del Pas de la Casa han estat objecte del bloqueig dins de les mobilitzacions generals a Catalunya i a l’Arieja i els Pirineus Orientals. Però Andorra, un país totalment aliè a la situació i als eventuals greuges denunciats, també ha estat víctima col·lateral de talls particulars que s’aprofiten de la fragilitat d’un territori amb la carretera com a única connexió i de fàcil bloqueig. El dret a la protesta no és absolut; topa amb la lliure circulació de persones. Les democràcies tenen l’obligació de fer-los compatibles, graduant-ne l’exercici, especialment quan està en joc el trànsit entre estats de persones i mercaderies. Ho resumeix el cap de Govern quan apunta que Andorra “no pot ser víctima ni ostatge de situacions alienes” que poden causar greus perjudicis als ciutadans i a l’economia. Així ho ha defensat la diplomàcia andorrana davant les autoritats franceses i així ho ha entès la prefectura dels Pirineus Orientals, que ahir ja va actuar decididament per impedir nous talls aquest divendres i el cap de setmana, un bloqueig similar al que es va produir ara fa quinze dies i que va reduir a mínims l’activitat al Pas de la Casa. Diferent és el cas a Espanya, on les marxes lentes dels tractors es poden qualificar de bloquejos encoberts i s’ha de demanar també a les autoritats catalanes que actuïn en consequència, perquè Andorra no mereix ni pot quedar aïllada.