Editorial
La millor matèria primera
L’esquí de fons, una disciplina olímpica amb poca tradició al país, està destinat a donar moltes alegries. Tot i la xifra menor de practicants, la irrupció d’Irineu Esteve i de l’excepcional júnior Gina del Rio ha situat Andorra al mapa
Gina del Rio ha fet història al Mundial d’esquí de fons júnior de Planica (Eslovènia). Mai cap esportista jove andorrà havia pujat al podi en aquesta competició i ella ho ha fet tres cops. Or en la cursa esprint, tercera plaça als 20 quilòmetres mass start en estil patinador i plata als 10 quilòmetresindividuals en estil clàssic. Uns resultats estratosfèrics per a l’esquiadora més regular del Mundial, que acumula potència, tècnica, capacitat de recuperació i força mental. La Federació Andorrana d’Esquí té a les mans un diamant ja força polit en una disciplina que té com a gran precursor al país el corredor Ireneu Esteve, que des de l’aterratge a l’alta competició ha trencat nombrosos registres. La de fons, tot i comptar amb una xifra molt inferior de practicants respecte a l’hegemònic esquí alpí, no és una modalitat menor. Els països escandinaus i Rússia són les grans potències d’aquesta disciplina olímpica, que també compta amb una important xifra de practicants al centre d’Europa. Les grans expectatives que genera Gina del Rio s’han de gestionar sense triomfalismes. Caldrà paciència i constància per al pas al món sènior, especialment en una disciplina en què la resistència, que es guanya amb els anys, té un paper decisiu. L’experiència acumulada amb Esteve, que va experimentar una important evolució a la categoria absoluta, permet confiar en una planificació a cinc anys vista que permeti la millora constant. Aquest Mundial és alhora un reconeixement a l’equip tècnic, que ha treballat per la preparació de la corredora i del material, una part essencial en aquesta disciplina. L’esport andorrà i particularment l’esquí viuen el moment més dolç. Joan Verdú, Irineu Esteve i Gina del Rio lideren un equip destinat a donar moltes alegries i amb el qual es pot, fins i tot, somiar en el podi en una gran competició internacional. La matèria primera hi és, però ha d’anar acompanyada de recursos humans i materials, i del treball sacrificat i constant d’uns esportistes que dediquen la seva joventut a un projecte personal i de país.