Editorial
Creixen les desigualtats
Una de cada deu persones necessita ajuts per tirar endavant. La millora de la majoria d’indicadors evidencia que s’ha superat la pandèmia, però la desigualtat i les malalties mentals entre els joves encenen les alarmes
Al bell mig del soroll pels sobrepagaments de les pensions d’invalidesa es va presentar una radiografia social sobre l’Andorra postpandèmica. Es tracta de l’informe Del 2020 al 2023: tancant el cicle de la pandèmia a Andorra, elaborat per Marta Alberch, responsable de l’empresa Andtropia, per encàrrec d’Andorra Recerca+Innovació. L’estudi inclou un bon reguitzell de dades dels set àmbits en què s’ha segmentat (educació, social, salut, demogràfic, econòmic, laboral i de gènere). En la majoria d’àrees s’han recuperat o fins i tot han millorat els indicatius respecte al 2019. L’economia, que va caure vertiginosament, es va recuperar amb la mateixa rapidesa. I el creixement ha fet necessària l’arribada de més treballadors. No totes les capes de la població, però, s’han beneficiat en igual mesura de la recuperació econòmica. Les diferències econòmiques s’han incrementat notablement, fins al punt que cada cop més persones depenen de l’ajut del Govern. Concretament, 8.759 ciutadans van rebre prestacions socials el 2022, que representa una pujada del 19% respecte al 2019. L’increment de la despesa social demostra la voluntat política per pal·liar la situació de les persones que no tenen prou ingressos per sobreviure amb dignitat. L’increment dels lloguers, que cada cop representen un percentatge més elevat de la renda personal, superant majoritàriament el 33% recomanat, i la carestia de la vida només incrementaran els desequilibris. El mateix estudi és prudent en les conclusions tot apuntant que no es disposa de les enquestes de condicions de vida dels darrers anys que aporten dades sobre la pobresa i la privació material, però ja per si mateixes alerten sobre l’increment de la precarietat. I aquesta situació es retroalimenta amb l’impacte més gran de les malalties mentals, una de les xacres de la societat moderna que amb la pandèmia va esclatar, que continuen en unes ràtios molt elevades, especialment entre els menors, amb un increment del 48% de les visites a les consultes externes al centre de salut mental.