Ridícul col·lectiu

Dimarts de corredisses de la classe política per mirar de salvar els mobles en el ridícul col·lectiu per l’afer de la CASS. Compareixença davant de la premsa al matí de Concòrdia, el PS i el conseller liberal Víctor Pintos, i a la tarda de DA i CC per donar versions no sempre coincidents de com s’havia procedit a acordar la condonació dels sobrepagaments als titulars de pensions d’invalidesa de tipus 1. Demà serà el torn del president de la CASS, Marc Galabert, que donarà explicacions davant del Consell de com s’ha pogut arribar a aquesta situació, de la negligència continuada que ha costat milions –la xifra encara està per determinar– de diner públic, de qui és responsabilitat i, sobretot, quant temps fa que la CASS tenia evidències de les irregularitats. També hauríem d’escoltar el Govern, l’altra part implicada amb un protagonisme major, a través, preferentment, de la ministra Trini Marín o del cap de l’executiu, Xavier Espot. La comissió d’investigació per part del Consell sembla ineludible; compta fins i tot amb el suport de les forces de la majoria. Ara cal que una iniciativa que hauria de ser esclaridora no es vegi escapçada quan se’n pactin els detalls. No s’entendria que el gros dels treballs i les compareixences siguin a porta tancada. Ja s’ha abusat prou de la nocturnitat i traïdoria en tot aquest afer perquè ara es privi la ciutadania d’una informació d’interès general que impacta directament en els comptes de la CASS i el Govern. Perquè el secretisme amb què s’ha gestionat tot plegat, dins de la seguretat social, a l’executiu i al Consell, sembla obeir a la voluntat de tapar l’escàndol, d’evitar que transcendís davant l’opinió pública, que passés com una esmena més dins del batibull d’articulat del pressupost, que modifica fins a un total de quinze lleis diferents. La responsabilitat no és homogènia, però ningú se salva del tot de la crema. Els consellers generals poden posar el focus en un o en un altre detall, però van votar unànimement una esmena sense saber ben bé què representava. Un trist paper.