Víctimes col·laterals de nou

Els pagesos d’un bon grapat de països de la Unió Europea estan en peu de guerra i han sortit al carrer per denunciar les condicions que atempten contra la viabilitat de la seva activitat i que posen en risc el relleu generacional en una activitat essencial de l’economia. Protestes totalment lícites que clamen perquè els seus governs els escoltin i perquè la política comuna dels 27 no els ofegui encara més. Andorra, totalment al marge d’aquest afer, ha acabat sent un territori afectat pel foc creuat entre el col·lectiu i les seves administracions. Si bé el Pas de la Casa respirava alleujat el passat divendres un cop els pagesos francesos van decidir aixecar el bloqueig previst per al cap de setmana, el segon consecutiu de tres jornades, ara són els pagesos catalans els que es mobilitzen i divendres i ahir ja ho van fer amb tractorades a la C-14. Però demà dimarts dificultaran de manera notable l’entrada al Principat des del sud a partir de les 11 del matí. Els talls previstos i la plantada de tractors a la rotonda que enllaça l’N-260 amb l’N-145 suposaran un trastorn notable en la mobilitat entre el Principat i el territori català, l’entrada amb més volum de trànsit. La de l’N-145 serà una de les diverses mobilitzacions que s’estendran arreu de la xarxa viària de la regió veïna i no ha de ser comparable amb el bloqueig a la banda francesa, si més no per la durada. En tot cas, les organitzacions agràries que convoquen aquestes accions haurien de prendre consciència de la injustícia que suposa afectar un tercer que no només no té poder d’incidir en allò que reclamen –malgrat el que opinin els pagesos de la Cerdanya francesa– i que és totalment aliè a la problemàtica, sinó que a més té la feblesa afegida que la comunicació amb l’exterior és exclusivament per carretera. També estaria bé que les administracions dels respectius països i els organismes que exerceixen el control sobre aquestes manifestacions fessin entendre als convocants la incongruència d’aquests talls. I òbviament és fonamental que els governs escoltin els crits d’alerta que arriben des del camp.