Editorial
Un debat constructiu
El debat del pressupost va posar en relleu les diferències de plantejament entre les forces d’un Consell que va aprovar uns comptes deficitaris amb una xifra rècord d’ingressos, unes inversions limitades i despesa corrent a l’alça
L’absència d’esmenes a la totalitat vaticinava una tramitació parlamentària tranquil·la del projecte de llei del pressupost per al 2024. El text, que ahir va ser aprovat pel Consell General, va rebre el vot favorable de les tres forces que integren la majoria (DA, CC i Acció) i del Partit Liberal, l’abstenció d’Andorra Endavant, una formació que queda desdibuixada en els debats de fons, i el vot contrari de Concòrdia i del PS. Va ser un debat sense estirabots, de formes exquisides, que va servir per plantejar reflexions sobre la mateixa llei, els terminis d’aprovació i entrada en vigor o el treball en comissió, i per marcar posicionaments polítics i ideològics diferenciats a través de les intervencions generals i sobre les sis reserves d’esmena presentades pel PS i Concòrdia. En els comptes per a l’exercici del 2024 té un protagonisme molt important la construcció d’un parc públic de pisos destinats al lloguer a preu assequible, una evidència de la priorització de les polítiques de foment de l’habitatge i que es menja el 40% de la partida d’inversions, un capítol global ja de per si baix, ja que representa tot just un 11% de la despesa global del Govern, que aquest any arriba a una xifra rècord de 618,5 milions d’euros. I aquest dèficit, que limita la construcció de nous equipaments o infraestructures, és en gran part fruit de l’increment sostingut en el temps de les despeses de funcionament, que esdevenen estructurals i que amb un pes del 80% devoren la major part dels recursos públics. Els comptes també presenten detalls encoratjadors de l’evolució de l’economia andorrana, com ara l’increment de la recaptació d’impostos directes, que graven la generació de rendes, en detriment dels indirectes. Però sobretot de les intervencions al Consell va quedar clar un posicionament obert al diàleg de tots els grups en qüestions tan transcendents com la política d’habitatge, una predisposició que s’evidencia tant en els acords concrets en el debat de les lleis a les comissions, com les esmenes aprovades al pressupost, com en els grans temes.