Editorial
Els expatriats no voten
Estadística ha fet públic un comparatiu sobre les darreres quatre eleccions comunals que evidencia que la participació és més baixa entre els homes, els joves, els nascuts al país i, sobretot, entre els que no viuen a Andorra.
Les comunals van confirmar la tendència de caiguda contínua de la participació. L’estudi del departament d’Estadística que compara les dades dels quatre darrers comicis locals permet algunes conclusions interessants. Els joves voten molt poc i cada cop són menys els que es prenen la molèstia de fer-ho. El 2011 no arribaven a la meitat els que van exercir aquest dret (45,1%), en les últimes amb prou feines van ser un terç (37,4%). Només entre els més grans de 46 anys se supera la barrera del 60%. Contràriament al que pugui semblar, els nascuts a fora (58%) voten bastant més que els nats al país (52,9%). La diferència volta els cinc punts percentuals en totes les eleccions analitzades. Per sexes també es pot establir una pauta de comportament: les dones són molt més participatives que els homes. Al desembre va votar el 56,9% davant el 52,7%. S’ha reiterat també la relació directa entre població i abstenció amb Andorra la Vella i Escaldes com les parròquies amb menys percentatge de vot, tot i que en les darreres Encamp es va situar com la segona amb menys participació. Una altra constatació interessant és l’increment del vot judicial, que va agafant terreny respecte al comú, que, no obstant això, continua sent l’opció favorita, i també el caràcter marginal del vot per correu, que només van utilitzar 328 ciutadans. La baixa utilització del sufragi postal enllaça amb el fet més sagnant de tot l’informe: la desconnexió amb el país dels andorrans que viuen fora. Tot i les opcions que atorga el sistema, el vot per correu o per dipòsit judicial durant 13 dies, només el 5,8% dels que resideixen a l’estranger el van utilitzar. I la xifra dels expatriats, molts d’ells joves amb elevada preparació, creix ràpidament i molt per sobre de la resta del cens. El còctel de tota aquesta informació i de la que es pot extreure encreuant les dades és un material molt valuós per analitzar un fenomen preocupant que minva la representativitat dels electes i de les institucions i posa en relleu la desafecció dels joves, sobretot dels que no tornen després dels estudis.