Editorial

Neguit per l'habitatge i la UE

El darrer Observatori confirma dues percepcions: la població cada cop està més intranquil·la per l’alça de preus del mercat immobiliari i el Govern té una dura tasca al davant per convèncer els euroescèptics sobre les virtuts de l’acord

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El neguit per l’habitatge és general. L’Observatori, l’enquesta semestral d’Andorra Recerca+Innovació, del darrer tram del 2023 mostra numèricament com augmenta dia a dia. El 80% dels ciutadans el considera com un dels problemes principals, 13 punts percentuals més que la mostra dels sis primers mesos. I és general perquè afecta pràcticament tothom, no només qui viu de lloguer, també les famílies amb fills que no poden emancipar-se o els empresaris amb dificultats per incorporar treballadors per la carestia. L’increment del malestar per la falta de pisos d’arrendament i l’espiral de preus ha anat en paral·lel a la pèrdua de suport de la negociació amb la UE. La tendència és clara: el 2021 era favorable a aprofundir en les relacions amb Brussel·les, a través de l’acord d’associació o fins i tot d’esdevenir país membre, el 59,4% dels andorrans, mentre que ara el percentatge se situa en el 37,1%, una caiguda sensible de 22 punts. El descens ha anat acompanyat d’un increment dels enquestats que no responen, que passen del 12 al 20%. Si bé no es pot establir una relació de vasos comunicants entre els dos fenòmens –els temors a la llibertat de circulació de persones, de capitals i de serveis pesen molt entre els reticents–, és evident que l’estigmatització de la inversió estrangera ha alimentat els partidaris del tancament econòmic. El capital forà, en forma de nous residents o inversors, ha tingut incidència a l’hora de tensionar un mercat immobiliari cada vegada més orientat a la compra i a l’alt estànding, però l’anàlisi seria esbiaixada si no s’hi sumessin moltes altres variables, com les limitacions de sòl, el creixement demogràfic o la pressió del sector turístic. La situació de l’habitatge és independent de la Unió Europea; l’acord, que permetrà a Andorra establir les limitacions que consideri oportunes, ni la millorarà ni l’empitjorà. Prou complex serà per als ciutadans pronunciar-se en un referèndum els resultats del qual marcaran les pròximes dècades perquè s’hi sumin qüestions externes de nul·la o escassa relació.

tracking