Editorial
Una agència en precari
L’Agència de Protecció de Dades coixeja. La inusitada renúncia d’una inspectora recentment incorporada torna a posar en qüestió el funcionament d’un ens que té una tasca fonamental: vetllar pel respecte a la privacitat dels ciutadans
La protecció de dades és una matèria d’especial transcendència. La regulació d’acord amb els estàndards internacionals no només garanteix la privacitat dels ciutadans, sinó que és imprescindible per a les empreses que operen a l’exterior o amb clients estrangers. El compromís va més enllà de la transposició de les directives internacionals: passa per disposar de mecanismes sòlids de compliment. La llei andorrana que regula aquesta qüestió és un fidel reflex de la legislació de la UE, amb la introducció dels exigents requeriments del Reglament general de protecció de dades europeu del 2016. No obstant això, el sistema té en l’Agència de Protecció de Dades el seu taló d’Aquil·les. L’ens, que ha de supervisar i exigir el compliment de la legislació a través de les inspeccions, però que també treballa en la conscienciació sobre drets i bones pràctiques i dona suport a les entitats privades i públiques, viu immers en una crisi permanent. Amb la voluntat de garantir-ne la independència, la llei preveu el nomenament del cap i dels inspectors per majoria qualificada del Consell en primera volta o absoluta en la segona. Aquesta pretesa salvaguarda ha acabat minant el funcionament d’una institució que té blindades les persones que ocupen les principals funcions, tot i els intents de situar-les en l’esfera més tècnica. Les tensions que han sorgit darrerament, amb llargs períodes sense inspectors o amb un de sol, han estat en part fruit de la voluntat d’introduir canvis en el funcionament d’una Agència que abans de Punjabi no havia obert ni un sol expedient d’ofici. Els resultats, presentats ahir, avalen la tasca de la cap, que ha tingut, però, dificultats greus per gestionar l’equip. La futura llei ha de basar la designació de la direcció en un concurs de mèrits, obviant compromisos polítics, i convertir en funcionaris els inspectors, les potestats dels quals no s’allunyen dels de Sanitat, Comerç o Medi Ambient. El canvi contractual incrementa les garanties d’independència i possibilita una carrera professional més enllà del mandat polític.