Editorial
El diable és en els detalls
La negociació amb la UE es clourà, si no hi ha sorpreses, les pròximes setmanes. La imminència de l’acord no ens ha de fer abaixar la guàrdia, perquè una nimietat des de la perspectiva comunitària pot ser determinant per a Andorra
El Govern i la UE han posat velocitat de creuer a la negociació de l’acord d’associació. Brussel·les, amb una comissió a la recta final del seu mandat, té pressa per cloure les converses amb Andorra i San Marino, que es van iniciar formalment fa vuit anys i mig. La delegació andorrana, per la seva part, ha interpretat la presidència espanyola que acaba a final d’any com una finestra d’oportunitat. Els grans principis estan tancats i, tot i que no cal menystenir la transcendència de la lletra petita, fan preveure un desenllaç en les pròximes setmanes. El vicepresident de la comissió i responsable polític de les relacions amb els petits estats, Maros Sefcovic, ja en presentarà el mes vinent els principis bàsics als seus companys de gabinet i als països membres, una evidència més que la UE ja el dona per liquidat. De totes les línies marcades en la negociació, la més gruixuda és la de l’establiment de ciutadans comunitaris a Andorra, que restringeix la llibertat de lliure circulació de persones, ateses les especificitats d’Andorra. La qüestió sembla resolta després que el cap de Govern proclamés que s’havia aconseguit el règim més favorable “que mai la Unió Europea ha proposat a un estat tercer”, una opció que milloraria el que té Liechtenstein, que havia servit de font d’inspiració per a la delegació andorrana en el camí per aconseguir un tracte asimètric. El diable és en els detalls, diu la màxima anglosaxona, especialment aplicable en negociacions de gran complexitat jurídica i d’escassos precedents. El redactat final no ha de deixar caps per lligar que puguin posar en qüestió un model d’èxit basat en una immigració acotada i planificada. L’altre gran capítol pendent –les telecomunicacions o el roaming no han de condicionar l’acord atès el seu curt recorregut– és el dels serveis financers. Les converses haurien de garantir als bancs andorrans la igualtat de tracte i un accés directe o indirecte als mecanismes de liquiditat, sigui a través del banc central europeu o el de França o Espanya, que converteixin en real la igualtat de tracte.