Editorial
Tornem al multifuncional
Si repassem les trenta darreres edicions de la Fira no hi trobarem a faltar el titular sobre el multifuncional. Declaracions de principis que, tot i la necessitat de l’equipament, queden en no res per la falta de voluntat política
La Fira ha obert portes amb 187 expositors i 10.000 metres quadrats de superfície. És un dels grans esdeveniments anuals, una cita obligada per a molts ciutadans, més social que no pas econòmica. Malgrat l’absència dels grans grups empresarials, tret dels bancs i Grandvalira, manté l’interès del gran públic, que l’ha convertit en punt de trobada. És alhora un aparador per a les associacions de tota mena, que tenen un espai específic per difondre la seva tasca, captar nous socis i o recaptar fons. L’interès de la primera jornada s’ha vist aquest any potenciat en coincidir amb la Fira del bestiar. Milers de persones passejaran aquests tres dies pel recinte, instal·lat a l’aparcament del Parc Central, un estacionament al centre neuràlgic que se sacrifica dies abans i després per la instal·lació dels envelats. La inauguració porta aparellada des de fa dècades el revifament del debat al voltant del palau firal redefinit ara com a centre multifuncional, un equipament públic capaç d’acollir esdeveniments de gran format imprescindible en un país de les característiques d’Andorra. Si bé hi ha consciència en la necessitat del multiús i d’ubicar-lo a Andorra la Vella, els successius governs i comuns han estat incapaços de posar fil a l’agulla. Ahir se’n va tornar a parlar amb la introducció per part del cap de Govern d’una nova variable, com és que el recinte, que va valorar que exigiria una inversió de cinquanta milions, compti amb finançament privat. Obria així la porta a un eventual acord amb el Futbol Club Andorra perquè el multifuncional i el futur camp s’englobessin en un únic projecte, un escenari inversemblant que, a més, exigiria l’acord de la família Maestre. O hi ha un canvi de 180 graus o no sembla que el club tricolor, que va renunciar a l’estadi d’Encamp pel seu elevat cost, tingui voluntat o capacitat per convertir-se en soci capitalista del Govern en el macroprojecte. Més aviat sembla que englobar les dues instal·lacions sigui la via perquè l’executiu assumeixi el finançament no tan sols del gros del multifuncional, sinó també de l’estadi.