Editorial

Pacte de l'aigua

Consum d’aigua per habitant, pèrdues de la xarxa, ús agrícola, cabals mínims, connexió de les xarxes parroquials... El primer episodi d’alerta per sequera ha obert un debat, fins ara latent, sobre aquest recurs fràgil i essencial

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Massana ha aixecat una setmana després les restriccions en el consum de l’aigua. Les pluges abundants de les dues últimes jornades han permès reomplir totalment els dipòsits que abasteixen les xarxes públiques i privades, posar fi a la situació d’alerta en aquesta parròquia i ampliar les reserves a la resta del territori. Han estat dos mesos de sequera intensa que, com a culminació d’un any de baixes precipitacions, ha suposat un primer avís sobre la fragilitat d’un recurs natural que es dona per descomptat. La situació porta inevitablement a posar sobre la taula la sostenibilitat del model de creixement i el dimensionament dels serveis i infraestructures per fer-hi front. És un dels grans debats de país que rebrà un nou impuls quan es facin públics els estudis de càrrega parroquials en què treballen els set comuns i que permetran disposar de dades que, consolidades, donaran una projecció global en l’àmbit de país. Però més enllà d’uns informes que han de mesurar els límits de creixement immobiliari i demogràfic, és imprescindible posar sobre la taula el canvi de la governança de l’aigua per optimitzar la gestió i no malbaratar aquest recurs essencial. La necessitat de millorar el model fa imprescindible un gran pacte entre tots els actors afectats. En aquesta qüestió, bona part de les competències estan en mans dels comuns, però la Constitució també converteix l’Estat en garant de “la utilització racional” de “tots els recursos naturals”. El Consell, que en darrera instància haurà d’aprovar qualsevol canvi legislatiu, les companyies distribuïdores privades i els grans consumidors com, per exemple, empreses turístiques, indústries o explotacions agràries, també hi tenen molt a dir. I, en darrera instància, l’acord hauria d’incloure la ciutadania, la conscienciació de la qual és imprescindible. El ministre de Medi Ambient va apuntar la possibilitat de crear una agència de l’aigua. Més enllà de l’estructura jurídica que se li doni, cal apostar per una autoritat nacional que coordini i vetlli per l’ús del recurs hídric.

tracking