Editorial
Taxa disparada
El creixement demogràfic, lluny de reduir la taxa d’ocupació l’ha fet augmentar. El segon semestre es va tancar amb 50.000 treballadors entre assalariats i autònoms i un percentatge del 83%, només superat a Europa
Les notícies presten molta atenció al percentatge d’atur, però s’obliden de l’altra cara de la moneda: la taxa d’ocupació. Andorra disposa d’un dels índexs més elevats dels països desenvolupats. El segon trimestre de l’any s’ha tancat amb un rècord absolut de treballadors. La població ocupada, que inclou assalariats i treballadors per compte propi, s’ha situat en 50.504 i representa un 83% del nombre total de persones d’entre 15 i 64 anys. El percentatge és sis dècimes superior al del mateix període de l’any passat i ens situaria molt per davant de pràcticament tots els països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). De la quarantena de membres d’aquesta entitat, només Islàndia (84,7%) està per sobre, mentre que els nostres dos països de referència tenen nivells molt inferiors. Així, Espanya amb prou feines sobrepassa el 65%, mentre que França va una mica més enllà amb un 68%. En termes generals, la taxa d’ocupació elevada és un símptoma de bona salut econòmica. Va associada al creixement econòmic i a l’increment del PIB, i propicia la reducció de l’atur i la menor pressió sobre els programes d’assistència social. En aquest cas la relació amb l’atur no pot ser més directa perquè cau 0,4 punts anualment i 0,6 trimestralment, i se situa en un baixíssim 1,5%. La taxa d’ocupació pot ser, no obstant això, una ràtio enganyosa si no es posa en relació amb altres factors com la desigualtat de la renda i l’accés a l’educació i la formació laboral. Un elevat nombre de persones treballant tampoc garanteix la justícia social que s’ha de posar en relació amb les desigualtats o el poder adquisitiu de les famílies de rendes baixes. És especialment rellevant en el cas andorrà que les grans protagonistes d’aquest increment són les dones. Mentre que el percentatge dels homes ocupats va caure vuit dècimes respecte d’ara fa un any, en el seu cas va créixer 2,1 punts. En aquest cas també la lletra petita de l’estadística ens hauria de permetre avaluar la qualitat dels llocs de treball generats.