Editorial
Malbaratament alimentari
Moltes persones es mostren reticents a comprar productes a punt de caducar. Segurament en moltes llars es llença menjar a les escombraries perquè ja no és bo. Cal ser molt conscient de certs comportaments.
El Govern ha anunciat que l’any que ve les superfícies d’alimentació més gran hauran de disposar d’un espai exclusiu per oferir productes amb caducitat propera a un preu rebaixat. La iniciativa es mereix el suport majoritari, perquè se suposa que en un planeta on falten recursos i mor gent de fam és vergonyós veure aliments als contenidors que encara estan en bon estat per ser consumits. I és que cada 10 minuts mor un nen de gana al Iemen. La desnutrició és darrere de la meitat de les morts infantils que es produeixen cada any, i que es poden evitar. En les darreres dècades, el món ha aconseguit importants avenços en relació amb la desnutrició crònica, que s’ha reduït gairebé un 40% des del 1990. Tot i això, encara moren prop 2.800.000 nens a l’any per causes que tenen a veure amb la desnutrició. Cal continuar treballant per salvar les vides d’aquests nens, la mort dels quals es podria evitar proporcionant-los una alimentació adequada. La desnutrició crònica afecta en aquests moments 162 milions de nens a tot el món, que en patiran conseqüències importants si no s’actua ràpid. Això suposa la mort d’un nen cada 5 segons. Les xifres són punyents i les persones que han tingut la sort de néixer en la part bona del planeta no poden seguir tancant els ulls, i encara menys els dirigents. Sabem que Andorra és un gra de sorra i que cada persona és un granet. Llençar el menjar que altres no tenen hauria d’afectar les consciències. Gastem més recursos dels que necessitem. És a dir, que el malbaratament forma part de la cadena d’alimentació. Sense aquest malbaratament d’aliments, que ha de remoure consciències, probablement seria més fàcil lluitar contra aquesta fam i desnutrició endèmica. Molts supermercats venen voluntàriament productes a punt de caducar. Estan en condicions i es poden menjar a un preu més assequible. El consumidor hi surt guanyant i el planeta ho agrairà. No tot han de ser polítiques imposades i campanyes d’una situació que tothom coneix però molts ignoren perquè és la postura més còmoda.