Llei amb més sensibilitat

La nacionalitat ha estat tradicionalment un tema de controvèrsia política. No ocupa un lloc tan preeminent a l’agenda pública com el que va tenir al llarg de la dècada dels noranta o principi de segle, però encara marca diferències notables entre els partits alineats en les posicions més progressistes o consevadores. El debat s’ha focalitzat sobretot en els anys de naturalització. Demòcrates no discuteix els vint que fixa l’actual normativa davant de la tradicional demanda del PS perquè es redueixi. Encara que la modificació de la Llei de la nacionalitat en la qual treballa el Govern i que va plantejar davant el Consell General la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, no abraci els terminis ni la doble nacionalitat, ben segur que les dues qüestions seran objecte de debat al parlament quan hi arribi el text. El projecte de llei tractarà qüestions més tècniques en la línia de flexibilitzar els requisits per optar al passaport andorrà. La rigidesa de la norma –que preveu, per exemple, que els vint anys de residència siguin ininterromputs– ha retardat o impossibilitat l’accés de ciutadans que han viscut bona part de la seva vida al país i que, per una circumstància o altra, han hagut de marxar temporalment. El fet que davant la carestia del mercat immobiliari la Seu acabi acollint molts residents és un factor extra que limitarà el compliment dels requisits. A falta d’una reforma a fons de la llei que redueixi els terminis, però que alhora posi focus en altres qüestions com la integració, benvingut sigui qualsevol canvi que ajudi a ampliar la base. Una major sensibilitat per part del legislador, que tingui en compte totes les casuístiques que s’han trobat els serveis del Govern en la gestió del dia a dia, permetrà posar fi a situacions manifestament injustes. Perquè els estàndards elevats que dificulten l’accés al passaport andorrà lluny de fer més atractiva la nacionalitat afavoreixen el desarrelament. Només cal consultar les estadístiques sobre els milers de residents de llarga durada que arribat el moment no el demanen.