Editorial
Replantejar el reagrupament
El reagrupament familiar ha deixat de ser una opció per a la majoria dels treballadors que arribin al país a causa dels requeriments econòmics mínims, a menys que sigui per ocupar posicions directives o places altament qualificades
Patronal, sindicats i els dos principals partits de l’oposició ja s’han posicionat obertament en contra dels nous requisits fixats pel consell de ministres sobre el reagrupament familiar. Tenint en compte que la decisió es va adoptar en el darrer consell de ministres i encara no s’ha publicat al butlletí oficial i el rebuig que ha provocat en amplis sectors, potser seria prudent que el Govern hi donés un altre tomb abans d’imposar una barrera que a efectes pràctics priva el treballador immigrant de poder fer venir la família a Andorra. Els arguments per oposar-s’hi són radicalment diferents si es veuen des de la perspectiva de l’empresa o dels treballadors, però poques vegades hi ha tanta coincidència entre les dues parts sobre la inconveniència d’endurir les condicions. La Confederació Empresarial Andorrana tem que aquest condicionant extra encara faci més difícil l’arribada de treballadors, especialment els extracomunitaris, posant en relleu la contradicció que representa amb la política de flexibilització de quotes. Per a la Unió Sindical d’Andorra el problema té més a veure amb una política economicista que va en contra de la cohesió social. I des de la perspectiva de Concòrdia o del Partit Socialdemòcrata, l’oposició es basaria en la suma dels dos factors. La immigració ha protagonitzat les dues primeres decisions eminentment polítiques del Govern, clarament escorades cap al neoliberalisme: obertura de quotes pràcticament a demanda dels diversos sectors i imposició de barreres al reagrupament molt per sobre del salari mitjà. Se sumen a les accions desenvolupades els darrers anys per atreure rendistes i professionals estrangers al país que també han tingut efecte sobre els fluxos migratoris i el mercat immobiliari. El Govern ha tingut tradicionalment una política d’afavorir el reagrupament per facilitar l’arribada d’immigrants, donar suport a l’arrelament i contribuir a la cohesió social, una política que es veuria del tot condicionada per uns barems econòmics molt lluny del que seria raonable.