Front comú davant la UE

La constitució del nou Govern ha donat peu a la represa dels contactes amb la Unió Europea. El confirmat secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, va encapçalar dijous la delegació andorrana que va participar en una nova ronda de negociació que, entre altres avenços, va aixecar les reserves sobre els acords adoptats en les dues anteriors, marcades per la interinitat d’un executiu en ple procés electoral. La continuïtat de Demòcrates i el manteniment de l’equip negociador ha permès que les converses s’hagin pogut reprendre sense demora. El mateix cap de Govern, Xavier Espot, va dialogar telefònicament ahir amb el vicepresident de la Comissió Europea i màxim responsable de la negociació amb els petits estats, Maros Sefcovic, per reforçar des de la perspectiva més política el compromís del Govern a aprofundir en la relació amb la Unió Europea. El front polític exterior, que no es limita a la negociació de la UE, sinó que implica també un treball bilateral amb molts estats membres, s’ha de traslladar ara a l’interior amb les forces que formen el nou arc parlamentari. La campanya electoral va servir per posar sobre la taula els posicionaments de cada partit respecte a la negociació, posicionaments que, a priori, responen a neguits comuns. El reposicionament de Concòrdia, que inicialment havia mostrat una oposició ferma a l’acord que després va matisar, no hauria de ser impediment perquè es pogués sumar a un pacte d’estat que enfortís la posició del Govern en la negociació amb la Unió Europea, els resultats de la qual hauran de ser avalats en referèndum, un requeriment que encara fa més necessari tancar un acord amb el màxim consens. Igualment, és recomanable que el document d’aquest pacte d’estat, que dimecres va ser aprovat en Consell de Ministres, gaudeixi de la màxima publicitat. En cap cas es tracta de traslladar a l’opinió pública informació sobre detalls de les converses amb Brussel·les sinó dels compromisos que han de regir un gran acord per Europa.