Editorial
Equilibris salarials
El cap de Govern, envoltat dels ministres d’Economia i Habitatge, va comparèixer ahir per anunciar la proposta d’increment mínim dels salaris del sector privat
i per posar en valor tots els ajuts i mesures adoptades el darrer any
El fracàs de la concertació social traspassa la responsabilitat de les grans decisions econòmiques a l’esfera política. El diàleg en el si del Consell Econòmic i Social (CES) no ha permès tancar un acord entre patronal i sindicats al voltant de la revalorització dels salaris el 2023. Aquest òrgan de negociació, que al llarg de la legislatura ha estat en un segon pla, s’ha trobat en una de les negociacions més complexes, amb la inflació desbocada i la carestia del lloguer de pisos. Hauria estat gairebé un miracle que el primer gran acord entre treballadors i empresaris s’hagués tancat en un context tan excepcional i partint de posicions tan allunyades. Malgrat tot, les dues parts han participat en un diàleg prometedor amb vista a la legitimació del CES. El Govern ha optat per una solució lluny de les pretensions d’uns i altres que es plasmarà en el decret de fixació del salari mínim i en un projecte de llei específic, que demà aprovarà el consell de ministres per presentar-se al parlament, que fixarà una graella salarial progressiva que oscil·la entre un increment del 7% dels salaris de fins a 1.400 euros i el 0,5% dels salaris de 3.800 a 4.000 euros. El Govern intervé per primer cop en la major part de les retribucions del sector privat amb augments significatius però que, contràriament al sector públic, comportaran majoritàriament la pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats del sector privat. O per explicar-ho d’una altra manera, només els treballadors que cobrin menys de 1.400 euros o els beneficiaris de pensions per sota dels 1.300 mantindran la capacitat de compra. La proposta del Govern queda, però, lluny de les demandes del Raonador, que reclamava tres punts més percentuals de la franja inferior de sous, un posicionament coherent amb la pèrdua de competitivitat dels salaris experimentada la darrera dècada. El Govern inclou els lloguers en l’equació amb un increment màxim del 5%, un percentatge que beneficia les rendes més baixes però que penalitza els que perceben un salari superior als 2.200 euros.