Editorial
Temor de la bombolla
Resoldre la problemàtica de l’habitatge no és fàcil, tampoc regular-ne els preus. En altres països tampoc s’han trobat fórmules màgiques i el sector tem que l’expansió actual acabi de nou amb una bombolla punxada.
Tot semblar contradictori, però les empreses de la construcció no estan exultants per l’excés de feina. Tot al contrari, s’ho miren amb recel i amb l’ai al cor perquè recorden l’experiència del 2007, quan després d’un cicle desmesurat la bombolla va punxar. Ni el preu imparable dels materials o del mateix habitatge està frenant les ànsies dels compradors per adquirir un apartament a Andorra, majoritàriament com a producte d’inversió més que per a ús propi. Això suposa, com diuen els mateixos empresaris, pa per a avui i possiblement fam per a demà. Els comuns són conscients que el ciment s’està menjant la natura, però els plans urbanístics no es poden canviar -sí reformar com ha fet el comú d’Ordino- i decretar una moratòria és quelcom massa perillós electoralment parlant, per la pèrdua de vots que pot significar per a qui tingui aquesta gosadia. La qüestió, a banda de l’empresarial i el futur de tot el que envolta la construcció, és també què passarà amb les polítiques que es volen posar en marxa per obtenir habitatge social o, per dir-ho d’una altra manera, de preus accessibles per a la població en general, bàsicament treballadora. El Govern ha admès públicament que no ha estat capaç de donar una resposta a aquesta problemàtica, que s’arrossega fa temps i que empitjora, fins al punt que hi ha qui pensa en la incoherent possibilitat d’imitar el model de Mònaco i enviar els treballadors a viure a l’Alt Urgell. Evidentment, la proposta no ha meditat prou quina seria la reacció d’Espanya si això es fes realitat, cosa que no passarà. El que sí que pot passar és que les accions que ara s’intenten posar en marxa -i que són del tot necessàries des de la realitat actual- quedin desfasades quan es puguin aplicar si, com pronostiquen des del sector, d’aquí a dos o tres anys hi haurà una frenada brusca de l’activitat i apunten a un possible superàvit de pisos al mercat, fet que ha d’implicar -seguint la llei de l’oferta i la demanda- una disminució dels preus del lloguer i, evidentment, també de compra. Veurem!