Editorial
La batalla contra el plàstic
La llei d’economia circular està en vigor des de dijous passat. El desplegament de la normativa s’haurà de materialitzar els mesos vinents i accions concretes com la prohibició de plàstics d’un sol ús, que haurà de ser una realitat el 2023.
Ja és clarament insuficient reciclar, ara cal apostar per noves formes de consum que minimitzin les deixalles que generem. La Llei d’economia circular, en vigor des d’aquest passat dijous, l’endemà que es publiqués al BOPA, estableix les bases per afavorir la generació de menys residus i incideix en un que clarament té un impacte molt negatiu sobre el medi, el plàstic. Des de fa alguns anys s’ha promogut la desaparició de les bosses de plàstic dels establiments, imposant-hi un preu que desincentivi el consumidor i que l’obligui a canviar d’hàbit i a portar el propi recipient reutilitzable per endur-se la compra de la botiga. Però és clarament insuficient perquè els embolcalls són presents a tot arreu, fins i tot en productes que no els necessiten, com la fruita o la verdura fresca. Que un comprador canviï d’hàbits no depèn només d’ell, cal que la indústria i els qui comercialitzin els productes hi acompanyin i que les polítiques públiques instin a aquests actors a reconvertir-se. La Llei d’economia circular incideix en aquest canvi de paradigma amb mesures concretes que començaran a desplegar-se a partir del 2023. En un període breu (la llei dona un mes) el Govern haurà de publicar el llistat de productes d’un sol ús que resten prohibits i en sis mesos més hauran de desaparèixer dels establiments, donant un marge de temps perquè es desfacin dels estocs. L’arrencada del 2023 també significarà que els establiments de menjar ràpid hagin de facilitar als clients vaixelles, gots i coberts reutilitzables i que als comerços la fruita i verdura fresca no es vengui amb cap embolcall de plàstic o porexpan. Hi ha cada cop més alternatives per poder prescindir del plàstic però si es vol una autèntica transformació dels hàbits de consum cal arribar al gruix de la ciutadania i això implica un esforç global i que els establiments animin els seus clients a comprar d’una altra manera. Per exemple, afavorint que duguin recipients propis per endur-se els productes frescos. La Llei ja fa un pas deixant clar que els hauran d’acceptar.