Les màquines van entrar ahir a l’Estadi Nacional. Superat el darrer partit de competició europea de clubs, van començar les obres de canvi de la gespa artificial per una de natural híbrida, la millora de la il·luminació i la instal·lació d’una grada supletòria i de cabines per a les ràdios. Tots aquests requisits són imprescindibles per a disputar la Lliga Smartbank, com ho haurien estat en cas que l’FC Andorra hagués continuat a Primera RFEF. Per tant, totes les parts –i són diversos els clubs i federacions afectats d’una manera o altra– sabien des de l’any passat que calia fer obres a l’Estadi. El ministeri d’Esports, titular d’un equipament esportiu que va ser cofinançat per la Federació de Futbol, s’ha inhibit en tot aquest conflicte, deixant en mans de les entitats afectades l’assoliment d’un acord que de tant a darrera hora, impedirà al conjunt de Gerard Piqué jugar els primers partits com a local. El club s’ha compromès amb LaLiga a tenir llest el camp el 4 de setembre, un termini molt curt que exigeix, com el mateix president reconeixia, un esforç extrapressupostari. Les obres van arrencar sense el preceptiu conveni entre el Govern i l’FC Andorra, una mostra més de la falta de previsió i planificació amb què s’ha procedit, i sense que cap de les dues parts hagi donat detalls sobre els treballs o el seu cost, com tampoc s’ha precisat quines han estat les contraprestacions al rugbi per cedir el que ha estat durant dècades el seu terreny de joc i traslladar-se a Encamp. Si el club, en qualitat de societat anònima esportiva, no està obligat a donar detalls sobre les seves finances, sí que és imprescindible en aquest cas en què inverteix en un equipament públic que té intenció d’usar durant un període mínim de dos anys. La informació sobre la despesa assumida també serviria per posar en valor l’esforç i l’aposta ferma de l’entitat. Són moltes les incògnites que encara queden en el trencaclosques dels equipaments esportius, però l’opacitat més que ajudar en complica encara més la resolució.
