Editorial
Inflació i hipoteques
La inflació s’ha convertit en el primer problema econòmic mundial. I comporta una dificultat paral·lela per a les famílies hipotecades en forma d’increment de les quotes, un nou maldecap per la pèrdua de poder adquisitiu que comporta
Les males notícies no acostumen a venir soles. El juny ha estat un mes de rècords. La inflació –ahir es va donar a conèixer l’IPC avançat del mes de juny– va créixer un 7,3%, set dècimes més que al maig, quan ja s’havia superat el nivell màxim des que es calcula l’indicador. L’augment de preus se situa a mig camí del francès (5,8%) i de l’espanyol (10,2%), sostres que no es veien des de la crisi del petroli de la dècada dels vuitanta. Si la primera recepta de l’ortodòxia antiinflacionista és l’augment dels tipus d’interès per refredar l’economia i, sobretot, frenar l’alça de preus, el diner més car desincentiva la inversió i penalitza el finançament. Per tant, les famílies que, atès l’espiral del preu del lloguer, han tingut la sort i la previsió de comprar un pis amb finançament bancari a interès variable es trobaran amb un increment de les quotes. La mateixa renda no tan sols els permetrà consumir un 7,5% menys que fa un any, sinó que també haurà de donar per pagar més d’hipoteca. L’euríbor, l’índex de referència dels crèdits, ha tancat el mes de juny en el 0,852%, el nivell més alt de la darrera dècada, i ja anticipa els increments de tipus que han estat anunciats pel Banc Central Europeu. Aquest és un fenomen –el de tipus d’interès en positiu– nou per a molts propietaris després de sis anys per sota de zero. L’increment té un efecte automàtic que es tradueix en el fet que per a una hipoteca de 150.000 euros en un termini de 25 anys la quota s’incrementa en 92 euros mensuals, una xifra considerable per a les famílies que ja comencen a anar escanyades. Les autoritats monetàries han establert com a prioritari frenar l’espiral de preus encara que la medicina de l’increment de tipus pugui posar en perill el creixement. El fre del PIB és vist, de moment, com un mal menor davant el fet que, de cop i volta, els nostres estalvis i la nostra renda caiguin en picat, però caldrà que les autoritats monetàries ho mesurin correctament per esquivar la recessió i no posar en perill el retorn del deute de molts estats en situació límit.