Transmetre confiança política

La darrera modificació del reglament del Consell General, aprovat el 2019, encarregava a la Sindicatura, d’acord amb la Junta de Presidents, elaborar i sotmetre al ple de la cambra un codi de conducta dels consellers generals en un termini màxim de 18 mesos des de l’entrada en vigor de la nova normativa. El text, que s’està ultimant, respon també a una demanda del Greco, El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa, per tal de garantir el bon funcionament del Consell General. Entre altres qüestions, el document marcarà aspectes com la vestimenta que han de dur els parlamentaris o com han d’actuar en cas d’un conflicte d’interès amb alguna de les lleis que s’estigui treballant. L’esborrany ja va ser notícia fa un any per la proposta de Ciutadans Compromesos perquè els consellers generals no poguessin dur tatuatges en zones visibles i haguessin d’anar amb vestit d'home i corbata a les sessions parlamentàries. La proposta es va rebutjar i el text que s’està treballant ara és molt més simple i només inclou una vestimenta “adequada”. La qüestió més important és, però, el conflicte d’interessos. En aquest cas, el text és força genèric, però deixa clar que un parlamentari no pot participar del debat d’una llei que el pugui beneficiar directament o indirecta. L’escrit no convenç terceravia, que considera que, tal com s’ha elaborat aquest apartat, és “poc clar” i genera “inseguretat jurídica”. Al seu entendre, el document s’ha “d’andorranitzar” i tenir en compte que al país la política no està professionalitzada. Més enllà de la crítica del grup de Josep Pintat, la qüestió és que es tracta d’un document que tenen tots els parlaments de l’entorn i que ha de posar negre sobre blanc en les regles del joc dels parlamentaris per evitar casos de corrupció. Poder aprovar el text per unanimitat donaria una imatge de responsabilitat de la classe política vers els ciutadans, que des de fa anys han perdut la confiança en els dirigents del país. El contrari transmetria de nou un missatge d’interès particular i poc transparent a la població, que des de fa temps mostra el seu malestar amb l’increment de l’abstencionisme. Per això és important que els grups facin un esforç per treballar de manera ràpida, transparent i eficaç aquest codi de conducta, que, al final, no és res més que un document que posa per escrit tot allò que ja es pressuposa que s’ha de fer: servir a l’interès públic i inhibir-se del treball parlamentari quan un text legislatiu pot beneficiar un conseller per la condició que sigui.