Perseverar

Andorra és una nació de mida petita però és una gran nació en entusiasme i hospitalitat.” El director general de la candidatura de Soldeu al Campionat del Món d’esquí alpí del 2027, David Hidalgo, resumia en la presentació davant de la Federació Internacional els atributs del Principat per acollir per primera vegada als Pirineus aquest gran esdeveniment internacional. Eren molts els actius de la candidatura andorrana, que va més enllà d’una estació o una vall per representar tot un país que viu bolcat en la neu. El treball del darrer any per elaborar un projecte amb aspiracions d’obtenir la designació va quedar reflectit en una presentació a Milà que reivindicava un concepte global que va més enllà de la competició i que té en l’educació un dels valors importants, en un moment en què la FIS fa molts esforços per promocionar els esports de neu entre les noves generacions. Els punts forts del projecte andorrà no van ser suficients per convèncer la FIS. La suïssa Crans-Montana, una estació de llarga tradició, qualificada d’icònica pel mateix president de la Federació Internacional, tornarà a organitzar el Mundial quaranta anys després. Al llarg historial d’aquesta estació, que repetia com a aspirant, se suma el pes suís en les estructures de l’esquí internacional, molt poc propenses a la innovació. Els promotors de Soldeu 2027 eren conscients de les dificultats i del fet que, rarament, un debutant aconsegueix la designació. Els bons retorns al llarg del procés van traslladar un optimisme moderat a la delegació andorrana que tot just conèixer-se el veredicte va anunciar que tornarà a intentar-ho amb vista al 2029. L’experiència ens ha permès visualitzar que podem lluitar de tu a tu amb grans potències de l’esquí mundial. Hi haurà temps per analitzar els barems més valorats pel consell de la FIS, corregir o minimitzar les febleses i reforçar les relacions públiques i el vessant més polític per tornar d’aquí a dos anys amb el mateix entusiasme però amb més coneixement sobre les interioritats del procés.