Som 80.000

El mes d’abril passat es va superar la barrera psicològica dels 80.000 habitants. Ho va fer públic ahir a través d’una nota de premsa el departament d’Estadística, que situa el creixement interanual en un notable 2,2%. Aquestes 1.690 persones que s’incorporen enfilen el cens estimat fins a 80.224, que representa un record absolut, tot i que encara lluny de la població registrada pels comuns, que frega els 85.000 habitants. Més enllà del component estacional d’un mes amb la temporada d’esquí encara en marxa, la tendència és clara i evidencia el creixement constant que s’ha produït en la darrera dècada i que no s’ha aturat ni durant els anys de pandèmia. El creixement demogràfic permanent és un dels trets definitoris del nostre actual model de país. Els treballs a càrrec de grups de ciutadans i experts han reivindicat des de fa anys una definició clara a una dècada vista sobre cap a on volem anar: quants hem de ser, per quines activitats econòmics hem d’apostar, quin creixement urbanístic volem, com ens hem de moure pel país... Són preguntes recurrents, que s’han plantejat en múltiples debats ciutadans i d’experts com, per exemple, l’ Andorra Reptes de Futur, que es va treballar al llarg del 2021. Però mentre ens perdem en grans debats, el temps, inexorablement, marca un recorregut amb molt poc marge per a la marxa enrere. Les mesures aïllades posades en marxa per un o altre ministeri tenen un escàs impacte global si es continua amb l’actual progressió poblacional i urbanística, un creixement de la construcció que, paradoxalment, va associat amb les grans dificultats per garantir l’accés a l’habitatge. L’assoliment d’aquesta xifra simbòlica brinda una nova oportunitat per recordar que més enllà dels tòpics al voltant de la sostenibilitat, és imprescindible començar a fixar límits en el creixement, una tasca que li pertoca liderar al Govern però que necessita la participació activa de la resta del sector públic i, de manera especial, dels comuns, com a òrgans de gestió del territori.