Editorial
Atractiu a la baixa
Andorra s’està transformant en un territori on la gent venia a treballar i a guanyar-se bé la vida, en un lloc on empreses veïnes venen a buscar treballadors formats que molta falta fan en aquest país.
La confirmació que hotelers de la Costa Brava –i probablement de molts altres indrets de costa– intenten pescar treballadors a Andorra de cara a la temporada d’estiu obliga, com a mínim, a rumiar per descobrir què no s’està fent. Si ja és habitual que falta mà d’obra fins al punt que el ministeri d’Interior s’ha vist forçat a crear la figura del temporer d’estiu davant les agobiants necessitats del sector, s’ha de pensar que aquests competidors espanyols intentaran captar el personal més qualificat i amb major experiència que aporti qualitat al servei i satisfacció als seus clients. Els temporers d’hivern transformats en treballadors de l’hostaleria no és probablement la millor solució i per descomptat no ha de ser la definitiva. La ciutadania està aclaparada de tant que se’n parla de la qualitat, professionalitat, diferenciació o captació de turisme de major poder adquisitiu que reclama un tracte que justifiqui el que es paga. Que se’ns emportin els millors és anar enrere, agreujar una problemàtica gairebé crònica i dificultar encara més les possibles solucions que es podrien plantejar. No tot està en mans dels empresaris, hi ha una problemàtica estructural a nivell de país, i s’ha d’entendre que donar resposta a aquestes necessitats és en benefici de tots, no només d’aquells que viuen directament del turisme. A la Unió Hotelera no la sorprèn aquest fenomen però alhora és conscient que sense fidelitzar el personal el sector estarà contínuament en precarietat. Què està passant? Les respostes són òbvies. Salaris que no s’han actualitzat per a una feina que requereix molta dedicació. La professionalitat té un preu, però l’increment dels sous no solucionarà la situació. El treballador calcula les despeses i què li queda per viure, i aquesta resta és molt desfavorable per a Andorra, a més de la inexistència d’un subsidi d’atur que serveixi de matalàs en cas de pèrdua del lloc de treball. Com s’acostuma a dir, o empresaris i polítics es posen les piles o ja ni la mà d’obra sud-americana veurà atractiu a Andorra.