Editorial
La cronicitat del lloguer
És lícit que els propietaris vulguin evitar impagaments i tenen dret a recuperar el seu immoble en aquests casos. Però també han d’assumir la seva part de responsabilitat davant dels preus desorbitats i algunes actituds abusives.
Afirmar que la problemàtica de l’habitatge s’ha cronificat al país no és una novetat. Fa anys que la dificultat per trobar un lloguer a un preu assequible lidera el rànquing de les principals preocupacions dels ciutadans. Les mesures adoptades pel Govern, en especial la de la congelació dels preus del lloguer, han frenat el problema de forma momentània, però no han aconseguit solucionar el problema d’arrel. L’executiu també ha impulsat taules, lleis i ha creat noves entitats, com l’Institut Nacional de l’Habitatge, per buscar solucions a més llarg termini. De moment, però, els preus de l’habitatge de lloguer, i també els de compra, no han baixat i segueixen una tendència alcista. La construcció d’apartaments assequibles és ara per ara simbòlica i el promotor prefereix aprofitar el terreny per elevar pisos de luxe i treure’n un major rendiment. La congelació dels increments dels contractes ajuden a evitar que es facin abusos amb les renovacions, però, quan el pis queda buit, torna al mercat amb un preu més elevat i fa que el problema quedi lluny de solucionar-se. A tot això se li suma els abusos d’alguns propietaris –no tots– que aprofiten la desesperació dels ciutadans per demanar dades personals com els punts de la CASS per conèixer els seus salaris i tenir la garantia que els pagaran rigorosament. És lícit i normal que un propietari vulgui assegurar-se que el seu inquilí complirà amb la part del contracte, com també ho és que si no ho fa tingui dret a recuperar el seu immoble. Però no es pot negar que els preus no són raonables i que sovint es demanen quantitats exagerades per pisos que no ho valen. Tampoc es pot negar que aprofitar la situació per demanar dades personals és poc ètic. La sensació del ciutadà de peu és que uns i altres es passen la patata calenta. Els propietaris demanen a Govern que intervingui i l’executiu vol col·laboració dels comuns i dels privats. La problemàtica requereix la col·laboració de tots perquè com acostuma a passar al final la que acaba rebent és la família que no pot viure dignament.