Editorial
El repte d'Andorra 2025
En un moment en què la participació a la candidatura pirinenca als Jocs Olímpics es troba a debat s’ha anunciat que Andorra serà amfitrió per tercer cop de la competició dels petits estats l’any 2025 prenent el relleu de Malta
El compte enrere es va activar ja fa dies. El Comitè Olímpic Andorrà va trametre ahir al Govern la confirmació que el país acollirà els Jocs dels Petits Estats del 2025. L’oficialització d’una notícia ja coneguda, després que la covid obligués a anul·lar l’edició del 2021 prevista a casa nostra, ens fa recapitular sobre què representa aquesta cita internacional que aplega nou països europeus com són Malta, Luxemburg, Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Xipre, San Marino, Montenegro i Andorra. Ni per mides ni per volum de població són estats equiparables. Només per posar dos exemples: Islàndia és 220 cops més gran i Xipre multiplica per 12 la població d’Andorra. El Comitè Olímpic Internacional, especialment a instàncies de San Marino, que va ser-ne el primer amfitrió el 1985, va avenir-se a donar el vistiplau a una competició poliesportiva i biennal que aplegués els països de menys d’un milió d’habitants d’Europa. Tot i les particularitats de cada estat, els Jocs aporten nous horitzons als atletes nacionals, que tenen l’oportunitat de competir en una prova internacional, aprofundeix en els valors del moviment olímpic i alhora permet als estats mesurar l’estat de salut global de l’esport. L’anàlisi del medaller històric, en què Andorra ocupa el darrer lloc, mostra que disposem d’un ampli marge de millora per acostar-nos a estats amb molta menys població com Mònaco, Liechtenstein o San Marino. Els talents emergents en algunes disciplines, abanderats per la tennista Vicky Jiménez, no amaguen les mancances generals i particularment en algunes disciplines. Andorra 2025 no tan sols ha de ser un repte organitzatiu, una àrea en què encara hi ha molts dubtes, especialment a l’Estadi Joan Samarra, sinó també esportiu. El Comitè Olímpic i les federacions concernides disposen de tres anys i escaig per establir un pla global que permeti un salt qualitatiu. Els Jocs han de ser l’excusa per donar un impuls a l’esport andorrà que passa més per coordinar i sumar esforços que per augmentar la dotació econòmica.