Una COP26 decisiva

La comunitat científica ha començat a desgranar què ens hi juguem si se supera la barrera d’1,5 graus centígrads d’increment de les temperatures respecte als nivells preindustrials. Augura sequeres, inundacions i altres desastres naturals, així com increments del nivell del mar o grans migracions climàtiques. La cimera de la COP26 de Glasgow, amb representació de quasi 200 països, té sobre la taula un dels acords més decisius de la història, que condicionarà el món tal com avui el coneixem i el model de vida de les pròximes generacions. Andorra s’hi presenta com un alumne avantatjat, replicant la terminologia emprada pel mateix cap de Govern, Xavier Espot. La delegació andorrana va arribar a Glasgow amb un compromís ferm per reduir un 37% les emissions de CO2 el 2030, una xifra excel·lent atès que en l’àmbit mundial es preveu que estigui un 14% per sobre. L’esforç, però, ha d’anar molt més lluny. L’esborrany de la declaració final de la conferència insta a aturar el creixement de l’escalfament global amb una disminució a nou anys vista mundialment del 45% i a encarar ràpides retallades des de l’any vinent mateix. El compromís, que els experts veuen ineludible per evitar la crisi climàtica i que s’hauria de segellar les pròximes hores per tancar la cimera, s’allunya de la predisposició dels països més contaminants. També Andorra haurà d’ajustar-s’hi amb una retallada de vuit punts percentuals. Si la vocació mediambiental de la societat és, de manera genèrica, inqüestionable, els sacrificis i restriccions que impliquen l’alineament internacional i el compromís amb el planeta no són tan ben percebuts. Fins i tot una mesura com és elevar la fiscalitat sobre els combustibles fòssils, principals responsables de les emissions, suposa esquinçar-se les vestidures per les implicacions econòmiques que suposa. Els nivells alarmants de contaminació tenen relació directa amb el nostre model de vida. Sense modificar-ne molts aspectes serem còmplices d’una deriva imprevisiblement perillosa.