Editorial
Cuidem els temporers
Aquests joves que anomenem temporers extracomunitaris són els que permeten cada hivern posar en marxa les estacions. Són experts en el sector i en les seves feines i cal que ho valorem perquè repeteixin molts anys.
La temporada d’hivern comença amb més ímpetu que mai després de la forçosa aturada a causa de la pandèmia. Aquest virus ha estat letal per a moltes persones i ha ferit l’economia, que segons els analistes es recupera amb rapidesa dels estralls que ha provocat la Covid-19 en tots els sectors. Andorra afronta la temporada d’esquí amb bons indicadors i optimisme –malgrat que alguns països europeus que semblaven salvats tornen a dades preocupants. S’ha de convidar a l’optimisme, entre d’altres coses perquè molt malament haurien d’anar les coses per repetir un hivern com l’anterior. I el Principat, país d’oportunitats per a molts, no seria el que és ara sense l’aportació de la immigració, d’aquells que han vingut a treballar i han convertit Andorra en la seva casa, i d’aquells que ho fan de manera temporal per cobrir les necessitats que reclamen les empreses. En aquest segon grup es troben els temporers, majoritàriament joves extracomunitaris que provenen d’Amèrica del Sud i que són uns excel·lents professionals en tot el que rodeja la indústria de la neu. Sense ells no seria possible el funcionament amb normalitat de les estacions andorranes i per això cada any és imprescindible aprovar una quota especial que autoritzi la residència i el treball d’aquestes persones que busquen en la temporada una feina per fer un matalàs que alguns complementen amb l’estiu a Espanya, i que els permet uns ingressos que no tenen en els seus països, rics en recursos però immersos en una crisi econòmica permanent. És per això que no es poden ignorar els comentaris que repeteixen sobre la pèrdua d’atractiu de venir a treballar a Andorra. No tant pels salaris sinó per unes condicions que fan difícil l’estalvi. A banda del preu del vol, l’allotjament s’ha convertit en el principal mal de cap, i ja se sap de l’existència de pisos pastera on conviuen molts treballadors com a fórmula perquè el lloguer no es mengi el salari de tot un mes. El cost de la vida tampoc hi ajuda. Prenguem-ne nota per no actuar quan sigui tard.