Editorial
Predicar sense l'exemple
Els funcionaris seran castigats pels incompliments de la llei de protecció de dades però no els organismes en què presten els seus serveis. Una diferència substancial amb les empreses privades, sotmeses a un règim sancionador exigent
Hauran sentit sovint que l’administració ha de donar exemple. Les institucions no poden contradir amb el seu dia a dia les mateixes polítiques que impulsen, sinó que han de ser referents per a la resta de la societat. Alhora, han de convertir-se en punta de llança, especialment en aquells processos que impliquen un canvi cultural important, que es coneix popularment com predicar amb l’exemple. Les màximes es poden aplicar en molts àmbits, com el mediambiental, el lingüístic o la gestió pressupostària, per citar-ne només tres. En aquest context no té sentit que la normativa sigui més laxa amb les administracions que amb la resta de persones físiques o jurídiques, especialment en qüestions que impliquen canvis de manera de treballar i exigeixen a les organitzacions destinar-hi més recursos. És el cas de la proposició de llei de protecció de dades aprovada dijous passat pel Consell General. El Govern, que amb la signatura del conveni del Consell d’Europa ja va evidenciar la seva sensibilitat en la matèria, incorpora ara els aspectes més garantistes de la legislació comunitària. Es tracta d’un pas necessari, atès que una bona part de les dades personals acumulades per empreses i institucions són de ciutadans de la Unió Europea, i que també va en la línia de transposar o adaptar directives i reglamentacions imprescindibles si es consuma l’ingrés a l’espai econòmic interior previst en l’acord d’associació. Ara bé, el compromís institucional en aquest àmbit queda aigualit per la permissivitat amb les mateixes administracions. La normativa europea atorga als estats la potestat de decidir “si pot, i en quina mesura, imposar multes administratives a autoritats i organismes públics”. La majoria al Consell General s’ha tornat a decantar, tal com ha fet amb l’absència del règim sancionador a la llei de transparència, pel tracte paternalista amb les administracions, exonerant-les de les multes, que en canvi preveu per al sector privat, mentre que sí que castiga els funcionaris que hagin caigut en l’incompliment.