Editorial
Segell bioètic
El Govern ha anunciat la signatura del Conveni d’Oviedo, un dels grans acords internacionals sobre bioètica, que en el cas d’Andorra actuarà com a marc de les empreses del sector, com Grifols, i de la legislació que es desenvoluparà
El Govern s’ha decidit finalment a signar el Conveni de protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina, conegut popularment com a Conveni d’Oviedo, la ciutat on va néixer, el 1997. El text, impulsat pel Consell d’Europa i firmat per 35 països, fa prop d’una dècada que és sobre la taula de l’executiu i reiteradament i des de diversos sectors se n’ha reclamat l’assumpció. Una de les institucions que n’han sol·licitat la signatura i aplicació ha estat el Comitè Nacional de Bioètica, pràcticament des del mateix moment de constituir-se l’any 2014. El desplegament legislatiu de qüestions relacionades amb la biomedicina ha anat assumint els principis ètics reconeguts internacionalment, però en els debats de textos com les lleis de tècniques de reproducció humana assistida; de drets i deures dels pacients; o d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang el Conveni d’Oviedo sempre ha planat sobre la seu parlamentària. L’obertura d’un centre d’investigació de la multinacional Grifols a Ordino va tornar-lo a posar sobre la taula. La no-adhesió d’Andorra va ser utilitzada pels detractors, capitanejats per la consellera Carine Montaner, per intentar qüestionar que l’activitat a la planta no se circumscriuria als principis ètics aplicats als estats de l’entorn, uns arguments que en la mateixa reunió pública dels opositors del projecte ja van quedar desmantellats. La signatura del conveni, que hauria d’anar acompanyada dels protocols addicionals sobre clonatge reproductiu i recerca biomèdica, i la previsible ratificació parlamentària atorgarà un marc genèric i homologable sobre els límits ètics de la biomedicina i la necessitat de protegir els drets de les persones en relació amb la recerca i alhora promoure la seguretat jurídica de l’investigador. Un segell que situï el compromís andorrà amb la bioètica i que actuï com a marc conceptual de totes les lleis i normatives que es desenvoluparan els pròxims anys entre els quals hi ha la llei d’investigació i la biomedicina anunciada per l’executiu.