Editorial
Una nova mobilitat
AndRail, la plataforma que defensa el tren com la via idònia per desenclavar Andorra, va organitzar ahir una taula rodona en la qual es van palesar les bondats del mitjà de transport però també les dificultats per apropar-lo al país.
El món pateix una crisi climàtica que està fent replantejar el model de mobilitat. Andorra, al seu torn, segueix immersa en un debat que no s’ha acabat de resoldre mai: a nivell intern s’ha fet un pas significatiu aquesta mateixa setmana abaratint considerablement l’abonament mensual del bus per atreure-hi viatgers en un país on la circulació interna se segueix fent majoritàriament en vehicle privat, mentre que pel que fa a la connexió amb l’exterior les propostes se succeeixen sense que hi hagi ara per ara una alternativa a una realitat que és que al país s’entra i se surt per carretera. AndRail és una plataforma nascuda amb l’objectiu de defensar la solució que suposa el tren, ampliant les línies que queden més a prop del territori a banda i banda de la frontera. Ahir va organitzar una taula rodona per debatre-ho en què hi va haver representació empresarial, amb el president de la CEA, ecologista, amb la presidenta d’Apapma, i en la qual també va intervenir el coordinador de Rodalies Catalunya, Pere Macias. La coincidència dels intervinents va ser la realitat incontestable que Andorra té un problema de mobilitat per les limitacions que suposa que l’única via d’arribada sigui la carretera. Però no tothom hi veu les mateixes possibilitats en el tren. El cert és que tant sí com no es necessita la complicitat dels estats veïns, que són obres costoses i que cal avaluar fins a quin punt seria una alternativa atractiva per als viatgers, element essencial per avaluar el retorn econòmic. També és evident que suposa un model de transport molt menys lesiu per al medi ambient i que no ha de deixar mai de ser una alternativa a explorar. Ara mateix l’opció de desenclavament més imminent és l’aeroport d’Andorra-la Seu i l’heliport, si no hi ha cap nou daltabaix que freni el projecte de la Caubella. Però els visitants de proximitat (els majoritaris) seguiran usant la carretera i patint les retencions, com les pateixen els residents. Un pas fronterer més fluid (especialment en el cas del riu Runer) també seria sense cap dubte un guany.