Editorial
Delegació ultrareduïda
Mònica Dòria tindrà l’honor de portar la bandera en la cerimònia d’avui d’obertura dels Jocs Olímpics de Tòquio, als quals Andorra acudeix amb la delegació més curta dels darrers 35 anys en una aposta del COA per l’exigència
Els Jocs de Tòquio seran recordats com uns dels més complexos de la història. Des de l’anul·lació dels del 1916 (Berlín), el 1940 (Hèlsinki) i el 1944 (Londres) a causa de les guerres mundials, el COI no havia alterat el calendari de les cites olímpiques ni amb els boicots dels pitjors moments de la guerra freda ni amb l’atac terrrorista a Munic 72. La Covid va obligar a ajornar-los el 2020 i es faran un any després encara en plena pandèmia. Amb les delegacions aïllades en una vila olímpica on s’han començat a produir casos, especialment entre el personal de suport, i sense públic, seran uns Jocs aigualits però imprescindibles per a tota una generació d’esportistes. La cancel·lació, amb la qual s’havia especulat els darrers dies, sembla descartada tot i que la ciutat experimenta el major nombre de contagis del darrer semestre. Mònica Dòria i Pol Moya seran dos dels 11.090 esportistes de 207 comitès olímpics presents. La palista, gran esperança de l’esport andorrà, va obtenir una plaça directa de forma brillant al Campionat del Món del 2019 de la Seu, i competirà, un fet gens habitual, en les proves de canoa i caiac. L’atleta, que ja va ser a Rio 2016, hi acudeix per representar-nos en els 800 metres gràcies a una de les places universals atorgades pel COI, obtinguda en dura competència amb Nahuel Carabaña, bronze a l’Europeu sub-23 però penalitzat per la impossibilitat d’obtenir invitació per a la seva prova. El COA, que va enviar fa cinc anys al Brasil quatre esportistes, tots amb invitació, ha apujat el llistó privant, per exemple, la natació de representants, quan hauria pogut fer ús de dues invitacions. Ara opta per la delegació més curta des de Los Angeles (1984) amb una política meritocràtica, que aplicada estrictament ens hauria deixat sense delegació en molts Jocs. El nivell competitiu està garantit, contràriament a alguna edició anterior, però deixant fora, per exemple, un nadador de projecció com Bernat Lomero, sembla haver filat molt prim oblidant que la universalitat és un dels valors de l’olimpisme.