Editorial
Per bon camí
Andorra ha aconseguit estabilitzar la qualificació creditícia durant la crisi. S&P ha mantingut el BBB/A2 en la seva darrera nota, un ràting que obté especial importància ara que el Govern acut al finançament internacional
Les notes publicades per les agències de qualificació sobre Andorra no es fan a distància, des dels despatxos de Nova York, Londres o París. Els avaluadors es desplacen al país en qüestió i comproven sobre el terreny la informació que se’ls ha lliurat i fiscalitzen a través d’entrevistes i reunions de treball l’actuació de l’administració i els projectes planificats. El ràting que atorguen no tan sols és una referència per al Govern, també és una mostra de la confiança que transmet un país i condiciona el preu que pagarà pel finançament. La qualificació mesura la capacitat d’un país per fer front al seu deute i, per tant, el risc d’invertir-hi. Standard and Poor’s (S&P) va fer pública ahir la seva nota relativa a Andorra, en què es manté la qualificació de BBB/A2, situant-nos en l’anomenat grau mitjà inferior, amb una perspectiva estable. L’agència augura que, després d’una caiguda del PIB real de l’11,8% el 2020, aquest 2021 creixerà un 5% i els tres exercicis posteriors augmentarà una mitjana de l’1,4%. De les xifres es desprèn l’impacte sobre l’economia andorrana que ha tingut la pandèmia i permeten concloure que haurem de superar el 2025 per tornar al nivell de riquesa pre-Covid. Tot i això, l’agència lloa la sòlida posició pressupostària que ha permès evitar “una recessió més profunda i més llarga”, i l’esforç realitzat per diversificar i assegurar les fonts de finançament amb la sortida als mercats internacional a través d’operacions de préstec o amb l’emissió de bons. També apunta el reforçament que ha significat l’entrada al Fons Monetari Internacional. La nota d’S&P representa un aval a les polítiques del Govern, tant les prèvies a la pandèmia com la gestió de la crisi des del punt de vista econòmic. Les ràtios moderades d’endeutament han permès injectar diners per al suport a famílies i empreses. Ara, però, caldrà un retorn al rigor pressupostari per no comprometre les finances futures amb una escalada de la relació deute/PIB. El camí fet és una bona garantia però la ruta serà encara força complicada.