Editorial
L'ADN de la polèmica
Fa cinc anys que el projecte del cens d’ADN caní per ‘caçar’ els incívics que no recullen els excrements de la mascota està sobre la taula dels comuns. Però ara la posada en marxa s’ha vist esquitxada pel desacord entre cònsols i veterinaris.
Les campanyes de conscienciació per mantenir nets els carrers i que les tifes de les mascotes no embrutin la via pública han estat diverses els últims anys. També les crides sota l’amenaça de multes. Però res ha resultat efectiu, apunten els comuns, perquè el problema endèmic es resolgui. És evident que la pedagogia –amb aquest problema i d’altres– no funciona amb tots els ciutadans. I la sanció és difícilment aplicable quan necessita que l’agent que ha de controlar el compliment de les normes enxampi in franganti l’infractor. Els carrers haurien de tenir vigilants a totes hores per obtenir resultats i això és materialment inviable. Així que el 2016 el comú d’Escaldes va plantejar a la resta de corporacions l’opció d’implantar l’anàlisi d’ADN per identificar el gos que ha deixat la tifa i, per tant, l’amo que no l’ha recollida. Un projecte que ha estat anys gestant-se i que ara ja té calendari d’aplicació. Però, en el moment decisiu, la iniciativa ha començat a fer aigües. Primer, per la decisió del nou equip de govern d’Escaldes de desmarcar-se. I, després, pel rebuig dels veterinaris, que són un element essencial per a la recollida de mostres, base per crear el registre que després permeti verificar a qui pertany aquell ADN. Els veterinaris el veuen un sistema ineficaç, que no resoldrà el problema, i advoquen per altres fórmules. Les ja conegudes: més vigilància i sensibilització, perquè tampoc no hi ha moltes més opcions per lluitar contra l’incivisme. En l’últim comunicat d’aquest serial en el qual també s’ha acabat colant la política, els veterinaris diuen que, en tot cas, si hi participen, seran forçats per les pressions dels cònsols i del Govern. Una polèmica que fa mal a la credibilitat i, per tant, a la participació en la iniciativa. Les corporacions hauran de valorar si el projecte té futur amb tot l’enrenou que està generant. No se’ls pot retreure que busquin solucions a un problema evident, que genera una munió de queixes ciutadanes i un cost per a les arques comunals. Malgrat que hi hagi molts més propietaris complidors.