Editorial
Salut mental, en pandèmia
Les precarietats del sistema públic d’atenció de la salut mental fan imprescindible que el Govern, amb la col·laboració dels psicòlegs, destini recursos a una problemàtica greu que, segons els experts, va més enllà de la pandèmia
La Covid-19 porta associades moltes seqüeles. L’afectació sobre la salut mental tot i que invisible pot ser molt profunda. Les emocions viscudes poden deixar una empremta que perduri molt més enllà de superar-se aquesta crisi global. En un any i escaig hem hagut de fer front al dolor per la mort d’un ésser proper, la por al contagi, l’angoixa per les incerteses econòmiques i laborals, la limitació de les relacions socials, les restriccions de moviments o el canvi d’hàbits en general. Tot un canvi de paradigma que, segons els experts, continuarà incidint en la salut mental de la població i que pot fins i tot augmentar més enllà de l’assoliment de la desitjada immunitat de grup. L’afectació no és exclusiva dels col·lectius més exposats o afectats com els malalts, els parents o el personal sanitari. Especialment aquests darrers necessitaran una assistència específica a càrrec del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària per sobreposar-se a l’estrès laboral i psicològic de viure en primera línia i de manera continuada l’estrès laboral i psicològic de lluitar contra situacions extremes. Hi ha altres grups específics que també requeriran una atenció preeminent, com els nens, els adolescents o les persones grans amb problemes previs de salut. Per donar resposta a aquestes necessitats els governs es veuran obligats a destinar-hi recursos. En el cas andorrà les greus limitacions del sistema públic de salut mental, totalment saturat, s’hauran de corregit, tal com va anunciar el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, amb una aportació de l’executiu. L’acord amb el Col·legi de Psicòlegs permetrà que terapeutes privats amb el finançament del ministeri formin part d’un dispositiu especial d’atenció a preus concertats. Els detalls s’hauran de concretar en funció de la disponibilitat econòmica de l’administració, que històricament ha deixat en un segon terme els afers relacionats amb la salut mental. Els diners destinats a psicologia i psiquiatria, i especialment ara, s’han d’eliminar de l’apartat de despeses per incloure’ls en el d’inversions.