Regular la seguretat privada

Les tres formacions que integren la majoria han adquirit un paper protagonista al Consell des de l’inici de la legislatura. Els grups parlamentaris demòcrata, liberal i de Ciutadans Compromesos han exercit les facultats legislatives que els atorga la Constitució per presentar a la cambra parlamentària proposicions de llei en diverses àrees que complementen l’acció de Govern. En aquests moments hi ha a tràmit a iniciativa del tripartit textos per regular els actius digitals o la transparència i accés a la informació dels ciutadans, per modificar les lleis sobre protecció de dades o fundacions, o per unificar i actualitzar la legislació de família. Amb més o menys càrrega política, la fórmula ha permès alliberar de feina un Govern que ha hagut de posar el focus en la crisi sanitària, social i econòmica. El darrer dels textos legals a sumar-s’hi ha estat la proposició de llei de seguretat privada, treballada conjuntament amb el ministeri d’Interior i que ahir va ser presentada als mitjans de comunicació per representants de les tres forces. La nova regulació substituirà una normativa preconstitucional, articulada al voltant de dos decrets dels veguers datats fa quaranta i 29 anys, respectivament, molt genèrica, i que no dona resposta a les noves necessitats que han sorgit en els darrers anys i que abracen camps prou amplis com la vigilància, la protecció, el transport, la gestió d’alarmes o la investigació. La seguretat privada, com a complement de la pública, exigeix una llei específica que doni cobertura a les diferents modalitats, com poden ser vigilants, detectius, escortes o directors de seguretat, i que estableixi amb claredat totes les qüestions relatives al port i ús d’arma. Estretament lligada a aquesta qüestió, la llei també ha de preveure els requisits de l’exercici de la professió, tant per accedir-hi d’acord amb determinades capacitats com la formació continuada i les proves que han de superar els professionals. I tot sempre sota la inspecció i control del cos de policia, en qui l’Estat delega la protecció dels drets i llibertats.